jueves, 24 de diciembre de 2009

BON NADAL!!!!

Fa molt temps que tenim el blog abandonadet… és que els dies lliures son pocs i volem fer tantes coses que al final passen volant!!!



Ja portem gairebé 3 mesos voltant per aquí... mare meva, més de la meitat del projecte!!!! Aquí estem molt, però que molt bé... la estació humida ja ha passat i ara estem a ple estiu tot i que de tant en tant també cau algun xàfec tropical!!!! Els mosquits cada vegada son menys i ja podem estar una mica més tranquil sense haver-nos de preocupar com abans!!!

Durant aquest temps a part de treballar molt a la nostra estimada platja també hi ha hagut temps per festes i més. Vam fer la festa de Halloween on cadascú es va disfressar d’un animal de Caletes i on vam poder estar amb la gent del projecte de Playa San Miguel!!! També vam fer la festa de comiat de la nostra primera coordinadora, la Katie!!! La trobem molt a faltar...però segur que encara que passant molt més fred, segur que ha Anglaterra està molt bé!!!

També hi ha hagut temps per descobrir nous menjar i begudes d’aquí!!! Hem provat el Ceviche (peix cru amb llimona, chile dolç, ceba i perejil) que té un gust peculiar però està molt bo, el Tamal fet per la mare de l’Hernaldo (noi local) que és com una pasta de farina de blat de moro i està envoltat per fulles de parra per fora!!!! Sucs de tamarindo, de carambola, de guanabana.... mmmmmmmmm estan boníssims els FRESCOS!!!!

Durant aquest temps també ha donat temps d’anar a visitar el Projecte de Playa San Miguel!!! És una platja molt més turística però és molt maca... tota plena de palmeres i amb una sorra molt bona per caminar i patrullar!!! Ens ha encantat visitar-la i poder veure un raconet més de la nostra estimada Costa Rica!!! Caminant per la platja de San Miguel em trobat molts eriçons irregulars... son una passada però son molt però que molt fràgils!!!

Ara la temporada de les tortugues lora ja comença a acabar-se i cada vegada en surten menys... tot i que ara tenim molta feina al viver amb els naixements i les exhumacions!!!! I la temporada de les baulas tot just acaba de començar!!! De moment ha sortit una i és un monstre (per desgracia només la va poder veure l’Hernaldo i el Joan però segur que hi ha sort i en venen més en les pròximes setmanes!!!!), realment es un dinosaure vivent!!!! L’únic representant de la familia Dermochelidae... i per això molt important conservar-les ja que son una relíquia del passat!!!! Son enormes,amb una cara molt peculiar i un negre intens a tota la closca amb uns punts blancs!!! La que ens va visitar a Caletas per desgracia no va poder aniuar ja que no va pujar gaire i l’aigua li donava a la part del darrere i li va ser impossible fer el niu!!!! Va ser una visita curta però amb els dits creuats esperem que en vinguin més ja que això vol dir que la població del Pacific es va recuperant, tot i que tots els indicadors biològics semblen dir tot el contrari!!!

Com ja hem dit el temps passa volant i hem hagut d’anar a la frontera (Mo i Joan) per a renovar la visa!!!! Vam anar, com va fer la Andrea fa uns mesos, a prop de la frontera amb Panamà a Punta Banco... (ja us explicarem com ha anat però ha sigut genial, realment hem vist el paradís o el més semblant!!!! I per fí hem vist una tortuga verda!!!! Jupiiiiii només quedàvem nosaltres perquè la Andrea ja la havia vista!!!!) Però lo més guay és que vam veure la mateixa tortuga verda que un mes i pico abans va marcar la Andrea!!!! Semblava que hagués tornat a la platja per a donar-nos la benvinguda a Punta Banco!!! Vam poder estar molta estona amb ella i les nostres cares tenien un somriure perpetu!!! Que maca que es!!!

Aquestes últimes setmanes han sigut una mica caòtiques perquè hi havia molt poca gent al campament i han passat mil coses, fins i tot va haver un incendi a la platja, a uns 600 metres del campament i ens pensàvem que potser arribaria a les tendes per tant vam començar a fer un talla foc per a que no arribes fins on estàvem nosaltres!!! El vent al final no va bufar tant i no es va extendre tant... només uns 200 metres!!! Per sort no s’ha cremat tot el refugi de vida silvestre!!!!

També ha estat una època de comiats perquè alguns dels assistents marxen... i els trobem molt a faltar!!! La nostra estimada irish girl Bronagh, ja no està amb nosaltres, una de les millors del campament ens ha deixat perque ara comença el seu viatge per tota centreamerica... ella era una de les més importants per a nosaltres tres i la trobem molt a faltar!!! Però ara per Nadal ha tornat per fer-nos una visita d’uns dies!!! Però no només hi ha hagut comiats... també hi ha hagut benvingudes!!! Al campament hi ha gent nova; la Ria (de canada), la Megan i el Rob (dels estats units)!!!! També vam tenir al campament a en Soddy, un home de 50 i pico anys, ex professor de biologia i un aventurer nat però no sabem que li va passar però va estar una setmaneta i va decidir marxar... una pena perquè haguéssim après moltes coses d’ell!!!!

També últimament estem constructors i hem fet un forn de sorra, una pista de voley i hem decorat tot el campament amb cosetes de nadal!!! Hem fet un pessebre molt maco, un caga tió (no podia faltar!!!) i tot està ple de “copitos de nieve” de paper!!! (molt adient per un lloc on estem a mes de 30ºC no??? Així refresquem una mica el campament jejejej Aquest serà un Nadal molt diferent a tots els que hem viscut fins ara però sense cap mena de dubte serà especial!!!! Des d’aquí durant aquestes dades se us troba molt a faltar... les quedades, els amics invisibles, la familia, les tradicions... Brindeu per nosaltres perquè nosaltres ho farem per vosaltres!!!!

Bueno després d’aquesta parrafada us volem des del Blog també desitjar unes bones festes i una bona entrada al nou any 2010!!! Sigueu molt feliços i que el 2010 estigui plè de projectes i felicitat!!!!


Us estimem molt!!!!

En la pròxima actualització us explicarem com han anat les festes nadalenques per Costa Rica, us explicarem una mica més l’experiència de Punta Banco i dedicarem un blog a totes aquelles espècies que estem veient a Costa Rica!!!!



PURA VIDA

domingo, 6 de diciembre de 2009

Gràcies PARES, MARES, COSINES, GERMANS I GERMANES!!!!

Gràcies per fer-vos sentir tan a prop encara estant tant lluny... gràcies per recolzar-nos en tot moment i animar-nos a fer aquesta aventura!!!


... i moltes gràcies per haver-nos enviat aquests dos paquets!!! Els estem gaudint molt!!!







Embotit, tonyina, formatge, Ferrero Roché, pipes, “mazapanes”, caramels, torrons...

US HEU TORNAT BOIXOS!!!!

MOLTES GRÀCIES!!!!

domingo, 29 de noviembre de 2009

MOLTES GRÀCIES!!!!!

Ja estem a 30 de Novembre i me’n vaig amb un somriure d’orella a orella a dormir… Ahir va ser el meu aniversari (23 anys... mare meva!!! Com passa el temps!!!) i sense cap mena de dubte ha sigut un dels millors aniversaris!!! Tot s’ha de dir que no sabia com anava a ser... perquè estic molt lluny de casa i de totes aquelles persones que tant estimo... però aquí a Costa Rica tinc una petita família que m’estima molt i m’han fet sentir com a casa!!!


El dia començava d’hora... després d’una genial patrulla amb la Bronagh (demà ja se’n va i la trobarem molt però que molt a faltar!!!!)... i tot just aixecar-me l’Andrea i la Mo em canten el bon aniversari!!! I tot seguit la Bronagh me’l canta en irlandés!!! El dia comença amb un gran somriure a la cara, amb el so del mar i un blau intens a l’aigua!!!

En Jeff ens prepara uns pancakes de carbassa... molt però que molt raros, però estan molt bons!!! Conspirem una mica per preparar el regal i la carta de comiat per a la Bronagh, la Mo li talla els cabells... (la Bronagh estava cagada i decideix tallar-se ella el serrell... però sense adonar-se se’l talla molt més del compte!!! Com em rigut... sort que li queda super bé!!!!)

Més tard ens anem cap a Playa Coyote per fer el meu primer bany al Pacific amb 23 anyets... em sento bé molt bé... és el meu primer aniversari que passo a la platja, m’ha encantat!!! Ens estirem una estoneta a la sorra per posar-nos una mica més morenos i anem cap al Bar Lorena!!!! Allà bevem, mengem i em donen els primers regals... la Katie m’ha fet una postal i fins i tot ha posat “Per molts anys” en català... i la Kylie me n’ha fet una altre amb la tortuga que imagina que pot volar (“and the turtle wished that it could fly, really high into the sky”)... que maques!!!! Seguim menjant però sospitosament... la Mo i l’Andrea se’n van cap al lavabo amb la motxilla... al tornar em porten el meu pastis d’aniversari (unes increïbles magdalenes amb pseudonocilla (que a mi m’ha encantat però a elles no jejeje) i com a espelmes uns llumins jejjee) i la motxilla plena de cosetes... primer do tot un collaret fet amb un tub d’un poliquet molt però que molt maco, un punt de llibre amb les coses més representatives de la nostra estada aquí com per exemple els orange tags, el negre típic de caletes (us enrecordeu de la caletification??), una mica de llet en pols, el paper del peanut butter i de les sodes, una mica de pebre.... tot això en un punt de llibre!!!! És genial i únic!!!! Una increïble piña mmmmm i per últim una maquíssima postal d’aniversari amb forma de tortuga amb una dedicatoria de cadascú dels del campament!!! Quin detall més maco... com ja us he dit son genials... com me les estimo!!!!

Junt amb tot això també m’han donat un DVD... era per veure-ho allà al Bar amb tota la gent, per a que no pares de parpadejar... però per qüestions tècniques no l’he pogut veure allà!!! Els hi prometo que a l’arribar a l’oficina serà lo primer que faci!!!

Després de tenir la panxa plena... arriba l’hora de cantar al Karaoke... triem les cançons (feina no gens fàcil perquè la majoria son cançons de centre o sudamerica que no coneixem) i ens posem a cantar... quins duos i trios que fem...quin fart de riure...






Que més es pot demanar??? La veritat és que ha estat un gran dia d’aniversari... però abans d’acomiadar-me i anar cap a l’oficina, anem cap a la platja per estar una estoneta xerrant!!! Però al cap d’una estona han de marxar cap al campament perquè allà la feina no s’atura... han de tornar per patrullar i cuidar de les tortugues!!!

Després d’unes grans abraçades me’n vaig cap a Coyote, el camí és llarg i és de nit però la veritat és que estic tant content que el gaudeixo... i com sempre descobreixo algun nou animaló.... avui he vist “chotacabras”!!!!

Al arribar dutxeta i a veure el vídeo de les nenes!!!! Joder... quina passada... ploro, ric, m’emociono, recordo bons moments... son la ostia... NO M’HO MEREIXO!!!!

Després de trucar-les i donar-lis les gracies... obro el mail i llegeixo tots els vostres mails... mare meva... tot i estar tant lluny us heu enrecordat de mi!!! No us arribeu a imaginar com us estimo i us trobo a faltar!!! Rebo missatges al mur facebook, al correu privat de facebook, mails, mails amb fotus de grans moments viscuts, mails amb fotus divertides, mail amb power point maquíssim, dibuixos de les meves cosinetes, foto del regal de ma mare...










M’heu fet passar un gran dia d’aniversari... em sento molt afortunat de tenir-vos com a amics i com a família!!! Tot i estar tant lluny m’heu fet sentir que esteu molt a prop!!!

MOLTES GRACIES A TOTS!!!

US ESTIMO MOLT!!!

sábado, 21 de noviembre de 2009

El viatge de l'Andrea a Punta Banco



Després d’una horeta esperant la Mo i jo sota la pluja, davant la casa de PRETOMA, i d’una llarga caminada de bon mati des del campament de Caletas fins al poble….creuant rius espontanis (amb l’aigua fins als genolls, fang,….), i amb una doble patrulla a sobre, agafo l’autobús que hem portarà fins a San José (la capital). I comença el meu viatge cap a Punta Banco.


Dins l’autobús m’espera una de les meves companyes de viatge, la Berta. Una noia catalana de Manlleu, que està en el projecte de PRETOMA que hi ha a Corozalito. Pujo al bus…pago els meus 4 mil colones i trobo a la Berta que hem somriu uns seients més enllà. M’assec al seu costat i ens presentem, i comencem a xerrar sobre coses diverses, les diferencies dels respectius projectes, d’on som, el perquè estem aquí…així es passa el viatge a San José volant.

Passem la nit a la casa de la Sandra (l’altre companya de viatge), que comparteix amb més gent. Arribem cansades i amb ganes de dormir, ja que al dia següent hem d’agafar el bus que va cap a la frontera amb Panama, per Paso Canoas, a les 5 del mati!!buff

Després d’esmorzar ràpidament i de fer un rally pels carrers de la capital perquè arribàvem tard, arribem a l’estació d’autobusos…comprem bitllets i pugem al bus. Ens esperen 8 horetes, les quals les passem xerrant entre nosaltres dels estudis futurs i passats, de com serà això o lo altre, dormint o intentant-ho. Com passem pel Cerro Chirripo, un dels pics més alts de Costa Rica, a l’autobús comença a fer fred, i sorpreses i sense estar preparades (perquè veníem de la calor) patim una mica…..però hi ha una parada que fa l’autobús on hi ha una mena de cafè on preparen a més a més de cafè, empanadilles de carn, pollastre i formatge. Nosaltres tres ens escalfem, amb cafès amb llet i jo amb una empanadilla de formatge…boníssima!(em va recordar moltíssim al gust de les arepes!)

Tornem a fer una altra parada allà ales 10 del matí, a Buenos Aires. Parem en un lloc on hi ha un bufet lliure, i a on decidim dinar ja que no tornarem a menjar ni a parar fins a arribar a Punta Banco! Se’ns fa estrany el fer un gran àpat a les deu del mati….però teníem gana!!

Quan arribem a la frontera, comença a ploure, és un caos absolut, gent per tot arreu comprant, agafant taxis, fent cua per a entrar o sortir de Costa Rica o Panama, cotxes per tot arreu i circulant sense cap ordre, camions passant d’un lloc a un altre, autobusos que arriben i surten…..i nosaltres passant per allà al mig per a sortir de Costa Rica i per a entrar a Panama!

Un cop posats tots els segells i registrades les motxilles, agafem un taxi fins a Laurel (un poble dels voltants) on agafarem un bus fins a un altre poble on esperarem a un autobús que per fi després d’un trajecte tortuós i amb un munt de “baches” ens portarà a Punta Banco a les 6 de la tarda, ja fosc.

Allà ens esperen per sopar els del projecte. En José (Un dels dos locals), en Philip (el coordinador del projecte), la Rachel (una voluntària), l’Ale (l’altre local) i la Bee i en Joss una parella d’Anglaterra en plena lluna de mel.


El sopar aquella nit l’havien preparat ells i era una sopa tailandesa. Ens posem a sopar i de seguida les tres viatgeres, ens n’adonem que la sopa te moltes espècies i pica un munt….ens ho mengem, però ens va costar molt!! Hi ha un fet insòlit…el sopar el fem en màniga curta i en pantaló curt…impensable, increïble…NO HI HA MOSQUITS!!

La casa està a deu passes de la soda on mengem, ens acomodem a les habitacions i anem a alliberar unes tortuguetes per a que la Berta pugui veure com es fa, ja que a Corozalito no tenen viver. Ens posem a xerrar amb en José i en Philip de moltes coses, fins que ells dos han de marxar per a fer la patrulla. Nosaltres tres tornem a la casa, estem rebentades però ens quedem xerrant una estona..fins que tornen els de la patrulla i junt a ells mengem coco (mmmmh boníssim!!) i una fruita estrambòtica que tenen al jardí anomenada CARAMBOLA (no te gaire bona pinta i no fa massa bona olor...però està boníssima i és molt dolça), després de tot això anem a dormir. Al llit dormim sense mosquitera…..és una sensació estranya, com de desprotecció però molt agradable. Encara no em puc creure que no hi hagin mosquits!!

Al dia següent ens aixequem d’horeta, ja que l’esmorzar a la soda és a una hora determinada. És un dia tranquil, que la Berta i jo ens passem descobrint el nostre entorn. Anem a donar una volta per la platja que encara no havíem vist, descobrim un gronxador en un arbre, juguem a les casetes i ajudem a moblar la caseta d’una les nenes del poble, ens relacionem amb la gent del poble i per acabar de rematar la jugada, la Juana (la dona de la soda on mengem) ens avisa de que hi han micos, de color marró claret amb la cara blanca, a l’arbre del costat de la soda perquè volen menjar-se els plàtans que ella té allà penjats. Com que ens veu tan il•lusionades i flipades, ens dona un plàtan per a que els hi donem de menjar!!Increïble com t’agafen el trosset de plàtan de la mà amb els seus ditets petits!!

Més tard tornem a veure uns altres micos aquest cop de color negre, al arbre de les Carmboles. I anem a la “Poza”, un lloc darrera la casa del projecte, on passa el riu i hi ha una piscineta natural on et pots banyar.

A la nit, la nostra primera patrulla, la Berta i jo juntes. Amb en Philip i en José fem una competició aviam quina és la parella que troba més tortugues, si nosaltres en aquesta patrulla o ells en la de demà. Així que sortim equipades amb les llums, la motxilla i….el “chubasquero” perquè no para de ploure i ploure. La patrulla es passa entre aigua que ens queia del cel, aigua del mar que et venia amb les onades i aigua que venia del poble en forma de riu. La conclusió que vam acabar xopes!! Al no trobar cap tortuga i només un niu amb un ou dins el niu i un altre ou fora i sense rastre de sortida, decidim retirar-nos de la competició però adquirint un nou rècord…… el rècord en mínim d’ous trobats en un niu!!!

Segon dia al poblet de Punta Banco. Després d’un bon esmorzar, gallo pinto (“revoltijo” d’ous amb tomàquet i ceba i arròs amb frijoles), ens posem en marxa. En José ens fa de guia turístic per la zona per a poder veure totes les meravelles que hi hagin. En aquest trajecte, la Berta i jo no parem de somriure i flipar amb tots els animals que trobem. Primer veiem perezosos, després Congos (micos), tucans, un ocellet vermell preciós i una planta que al tocar-la s’adorm (a tots ells els posem els nostres propis noms científics). Al tornar ens trobem una iguana enorme al mig del carrer. La tarda ens la passem al poble. Hi ha organitzat un bingo per a recollir diners per a l’escola i nosaltres (Sandra, Berta i jo) col•laborem comprant un cartronet (el bingo que feien era diferent al nostre, el que cantava els números deia una com havíem de mirar els números que ella anava dient, és a dir, primer deia “las cuatro esquinas” i llavors nomes t’havies de fixar en els números de les quatre cantonades del cartro, i així amb diverses combinacions. En diverses ocasions ens vam quedar a un número d’aconseguir una liquadora o una cuina de gas). Després per tancar l’esdeveniment hi havia un partit de futbol entre el equip local i el de un poble proper, durant el partit la Rachel i jo no parem de xerrar i de disfrutar de les jugades que es feien durant el partit i de les que es feien en els partits entre els nens i nenes del poble. Una tarda molt agradable envoltada de bona gent.

A la nit…segueix la competició però aquest cop en equips, al nord anem: Philip, Rachel, Cristian (un noi del poble que a vegades els acompanya en les patrulles) i jo versus el equip del Sud : José, Berta, Bee i Joss. Guanyen els del Sud per una tortuga a cero, però la patrulla cap al nord és molt tranquila i agradable, anem xerrant animadament. L’important és participar!!!

Tercer i últim dia a Punta Banco, ens aixequem motivades perquè anem a veure el projecte que tenen muntat els indígenes a Caña Blanca. Comencem la caminada, el José (que ens fa de guía i ens ensenya els secrets del camí), la Sandra, la Berta, la Rachel i jo quan la marea està baixa ja que si no,no s’hi pot anar. Són tres hores de caminar per la platja, gaudint de les vistes del mar, de la muntanya i de les diferents cascades d’aigua freda provinent de la muntanya que trobem per el camí i que ens fan passar la calor. Un cop arribem allà, el viver és una passada està construït amb troncs de bambú, i pugem a on ells estan la major part del temps i on tenen una petita tenda on la gent del poble (que es troba situat a una hora a cavall dins de la muntanya) va a comprar els aliments que necessiten. Amb ells ens estem una mitja horeta on ens plantegen els seus dubtes i els hi intentem resoldre. Ens comprem unes galetes per agafar energia I tornem a agafar la platja, aquest cop sense encantar-nos en les meravelles del camí ja que la marea puja ràpid i no volem quedar-nos atrapats.

Un cop arribem a la casa, ens dutxem i anem a sopar, després la Rachel ens fa un gran descobriment, el gelat TRITS!!Tornem a casa i ens posem a jugar al UNO. Tenim la segona patrulla, abans de sortir la Sandra avisa a en Philip que si veu una tortuga verda que ens faci senyals de llum. Dit i fet! Només començar la patrulla, passats uns 20 minutets el Philip ens fa llums, les tres correm i correm cap a ell, i efectivament una TORTUGA VERDA!!Increïble, que gran, quins ulls més grossos comparats amb les Loras a les que estem acostumades, ens quedem allà una bona estona mirant com fa el niu, la marquem, la mesurem, mesurem el rastre (1 metre, enorme!) i admirem la seva bellesa i com ens va tirant sorra amb una certa força!! Quan ja esta acabant la Berta i jo decidim acabar la patrulla que havíem deixat a mitges.

Toca recollir, esmorzar i acomiadar-se d’en José, la Rachel i en Philip. Marxem amb una boníssima sensació!Hem conegut a gent molt maca que ens han tractat molt bé i amb la que hem viscut molt bones estones. Ens emportem un bon record de Punta Banco!!!

I en cotxe ens porten a la frontera on tornem a passar per els diferents segells, treiem diners, ens perdem una estona per les tendes i agafem el bus que ens porta cap a San José, on caiem reventades al llit!!

Al dia següent dia de descans, anem a fer diferents gestions per a PRETOMA amb la Sandra, i anem a fer la comprar per a les dues platges (Corozalito i Playa Caletas). A la nit per a celebrar que la Berta porta dos mesos aquí i jo un, decidim demanar una pizza!!La Sandra també s’apunta i la gaudim jugant a l’UNO i mossegada a mossegada…..mmmmmh quina delícia!!

Arriba el dia que hem de tornar, per una part se sent tristesa perquè aquests dies els hem viscut amb intensitat però per una altra banda una ja té ganes de tornar per a veure als seus amics. El bus de tornada igual que el d’anada xerrant la majoria d’estona, si no es que dormíem! Ens acomiadem al bus, jo baixo a la casa de PRETOMA Sant Francisco de Coyote i ella segueix fins a Corozalito. Al arribar a la casa hi ha tots els del projecte de San Miguel, ja que hi ha una festa d¡aniversari del coordinador….al entrar no conec a ningú…em diuen que la Mo i el Joan están al poble..i jo que surto a buscar-los!A mig camí me’ls trobo i saltem i correm d’alegria! Estic contenta perquè ja he tornat a “casa” amb la meva “família”!!





Ara us haig d’explicar perquè he tingut que anar-me’n a la frontera amb Panama, i perquè he acabat a Punta Banco (Costa Rica). Quan vaig arribar a l’aeroport de Costa Rica, l’home de la frontera no em va “voler” posar 90 dies de permanència al país, que és el normal per a un turista. Llavors he hagut de sortir abans que el Joan i la Mo del país! Per no haver de pagar allotjament i haver de quedar-me uns dies a un altre país el que fan a PRETOMA és aprofitar que la frontera amb Panama a Paso Canoas és oberta, posar el segell de sortida de Costa Rica i entrada a Panama i després anar al projecte de Punta Banco que esta a 2 hores de la frontera (a Costa Rica). És a dir que els dies que vaig estar a Punta Banco en teoría estava a Panama. Aquest és el petit “trapicheo” que fan algunes vegades per estalviar-se diners i ja de pas…per a ajudar en el projecte.


Fins aviat!

viernes, 13 de noviembre de 2009

Nuevas aventuras (traducción)

Este blog va dedicado a toda aquella gente que nos quiere pero que no entiende bien el Catalán... Un beso para la gente de Galicia, la gente de Tarifa... también nos acordamos de vosotros!!!

Un beso enoreme.

-------

Estas últimas semanas en Costa Rica han sido moviditas, idas y venidas de Andrea a Punta Banco para renovar el visado, nueva gente en el campamento, dos fiestas, gente nueva de otros proyectos, salida en barco, etc, etc, etc…

Empezamos por el principio…

- Andrea nos dejó por una semana porque tenía que revisar su visado (cuando entró sólo le dejaron que se quedara 30 días en el país (no le dejaron ni los mínimos 90 días que tienen todos los turistas…) se ve que le vieron cara de criminal jejjeej). Cómo se tenía que ir a alguna frontera (o Nicaragua o Panamá) para que le volvieran ha fichar el pasaporte fue hasta Punta Banco, otro proyecto de PRETOMA que está muy cerca de la frontera con Panamá!!! Se lo ha pasado genial, ha conocido a mucha gente y ha hecho muchas fotos (en breve os explicará como le fue todo durante aquella semana!!!)

- Cómo ya os hemos comentado, aquí el tiempo pasa volando y todavía no habíamos dedicado ninguna mañana a pasear e ir a ver pájaros tranquilamente, pero por fin llegó el día!!! Fuimos por el humedal hasta llegar al final de nuestra playa (hasta el río Bongo). Durante la paseada pudimos ver 19 especies diferentes de pájaros (que todavía están en proceso de identificación porque no teníamos ninguna guía!!!) Una pasada…. En pocos metros un montón de pájaros diferentes, con formas y colores increíbles!!!! Esta vez no tuvimos suerte y no vimos ningún cocodrilo, pero tenemos que volver para hacer fotos y por fin poder ver los cocodrilos que tanto nos hablan!!!

- Durante estas semanas también hemos podido ir al barco de Pretoma “La Chelonia” (aquí le dicen panga, en vez de barca!!!) Primero Mo y Joan y después Andrea cuando volvió de su viaje!!!! Estas salidas forman parte de un proyecto que ha empezado este año a hacerse con las tortugas carey (Eretmochelis imbricata). Alrededor de Punta Coyote se suelen ver algunas careys donde hay pequeñas playas que podrían ser donde anidan (de hecho se han encontrado un nido no hace mucho…). El proyecto consiste al saber el “hombre range” de estas tortugas, marcarlas, conocer las diferencias genéticas con otras poblaciones del Pacifico y conocer su alimentación De hecho tuvimos mucha suerte (Mo y Joan… seguro que Andrea tendrá la siguiente vez!!!) y pudimos capturar dos carey. Pudimos ver y participar en todo el proceso. Os explicaremos un poco lo que hicimos…. Primero de todo calamos dos trasmallos, nos tiramos al agua (dicen que hay tiburones) y las revisamos para asegurarnos que toda la red estuviera bien estirada. Las dejamos aproximadamente una hora y media (que es el tiempo que recomiendan no superar para que la tortuga no se ahogue). Durante esta hora y media tuvimos tiempo de ir a ver nuestra playa desde el mar (se ve enorme… es increíble!!!) y no parábamos de tener los ojos bien abiertos por si pasaba alguna ballena, ya que semanas antes las vieron como a 20 metros del barco!!! Se notaba que estábamos disfrutando…la brisa marina, las salpicaduras de las olas, era inevitable tener una sonrisa en la cara!!! A la vuelta revisamos la primera red y patapam una tortuga carey macho enorme!!!

Casi no podíamos sacarla del agua de lo que pesaba.. una vez en el barco rápidamente rompimos la red con el cuchillo para que no se ahogara!!!
Estábamos alucinando, era preciosa… mejor dicho, precioso!!! Pero antes de empezar a trabajar con ella decidimos revisar toda la red por sí hubiera alguna más… y efectivamente, había otra justo al otro extremo de la red (cosa rarísima porque normalmente solo cogen una o ninguna!!) Esta es mucho más pequeña y esta enganchada muy abajo en la red. Intentamos subirla pero si estiramos mucho la ahogaremos, por esto Amado (el capitán) se tiró al agua para sacar el ancla y así no ahogarla.

Erick (el responsable del proyecto) no podía más, no tenía más aire y estaba muy cansando evitando que la tortuga se quedara más enredada. Nosotros mientras tanto, en la panga, tenemos que encender el motor porque la corriente nos va alejando. Por fin, la podemos subir, es muy pequeña y rápidamente le quitamos la red que tenía enredada entre las aletas y oprimiéndole el cuello.

No se mueve, tiene el cuello muy distendido, parece que esta muerta… los nervios llegan al barco, el miedo de que esté muerta nos hace pasar unos de los peores momentos vividos en nuestra vida!!! Erick sube corriendo, la gira y empieza a hacer un masaje en el plastrón y a soplarle por el pico… parece que funciona, la tortuga saca agua por la boca. La giramos y de repente mueve el cuello hacia arriba haciendo una inspiración profunda. Nos quedamos un poco más tranquilos pero el miedo no se nos va del cuerpo… los minutos pasan lentos, muy lentos… pero la tortuga vuelve a respirar!! A pesar de los nervios, es una gran experiencia!

Por hoy ya hay bastante, ya os hemos clavado la parrafada de nuestras “aventuras en la mar”. Esperamos no hacernos demasiado aburridos.
PRÓXIMAMENTE, los relatos de… Andrea en Punta Banco, y un par de fiestas que hemos hecho, bastante curiosas!!

Y… ya llega el verano! El 15 de noviembre empieza la época veraniega… así que, a pasar más calor!

Cuidaos. Salud y PURA VIDA.

jueves, 12 de noviembre de 2009

Noves aventures!

Aquestes últimes setmanes a Costa Rica han sigut mogudetes, anades i vingudes de l’Andrea a Punta Banco per renovar el visat, nova gent al campament, dos festes, descoberta de nova gent d’altres projectes, sortida en vaixell, etc, etc, etc…



Començarem pel principi….


- L’Andrea ens va deixar per una setmana perque havia de revisar el seu visat (quan va entrar només li van deixar que es quedés 30 dies al país (no li van deixar ni els mínims 90 dies que tenen tots els turistes…) es veu que li van veure cara de criminal jejjeej). Com que havia de anar a alguna frontera (o Nicaragua o Panamà) per que li tornessin a fitxar el passaport va anar fins a Punta Banco, un altre projecte de PRETOMA que està molt a prop de la frontera amb Panamà!!! S’ho a passat genial, ha conegut a molta gent i ha fet moltes fotus (en breu us explicarà com li va anar tot durant aquella setmaneta!!!)

- Com ja us hem comentat, aquí el temps passa volant I encara no haviem dedicat cap matí a passejar I anar a veure ocells tranquilament, però per fi va arribar el dia!!! Vam anar per l’”humedal” fins arribar al final de la nostra platja (fins al riu Bongo). Durant la passejada vam poder veure 19 especies diferents d’ocells (que encara estan en procès d’identificació perque no teniem cap guia!!!). Una passada…. En pocs metres un munt d’ocells diferents, amb formes i colors increibles!!!! Aquesta vegada no vam tenir sort i no vam veure cap cocodril, però hi hem de tornar per fer fotos i per fi poder veure els cocodrils que tant ens parlen!!!

- Durant aquestes setmanes també hem pogut anar al vaixell de Pretoma “La Chelonia” (aquí li diuen panga, en comptes de barca!!!) Primer la Mo i en Joan i després l’Andrea quan va tornar del seu viatget!!!! Aquestes sortides formen part d’un projecte que ha començat aquest any a fer-se amb les tortugues carey (Eretmochelis imbricata). Al voltant de Punta Coyote es solen veure algunes careys on hi ha petites platges que podrien ser on aniuen (de fet s’hi ha trobat un niu no fa molt…). El projecte consisteix en saber el “home range” d’aquestes torgues, marcar-les, coneixer les diferencies genètiques amb altres poblacions del Pacific i conèixer la seva alimentació.


De fet vam tenir molta sort (Mo i Joan… segur que l’Andrea en tindrà el següent cop!!!) i vam poder capturar dues carey. Vam poder veure i participar en tot el procés. Us explicarem una mica el que vam fer….
Primer de tot vam calar dos tresmalls, ens vam llençar a l’aigua (diuen que hi han taurons) i les vam revisar per assegurar-nos que tota la xarxa estigues ben estirada. Les vam deixar aproximadament una hora i mitja (que és el temps que recomanen no superar per a que la tortuga no s’ofegui). Durant aquesta hora i mitja vam tenir temps d’anar a veure la nostre platja des del mar (es veu enorme… es increible!!!) i no paravem de tenir els ulls ben oberts per si passava alguna balena, ja que setmanes abans les van veure com a 20 metres del vaixell!!! Es notava que estavem gaudint… la brisa marina, les esquitxades de les onades, era inevitable tenir n somriure a la cara!!!


A la tornada vam revisar la primera xarxa i patapam una tortuga carey mascle enorme!!! Gairebé no podiem treure-la de l’aigua de lo que pesava.. un cop al vaixell rapidament vam trencar la xarxa amb el ganivet per a que no s’ofegués!!!

Estavem al•lucinant, era preciosa… bé millor dit, preciós!!! Però abans de començar a treballar amb ella vam decidir revisar tota la xarxa per si n’hi hagués alguna més… i efectivament n’hi havia una altre just a l’altre extrem de la xarxa (cosa raríssima perquè normalment n’agafen una o no n’agafen cap!!) Aquesta és molt més petita i esta enganxada molt avall de la xarxa. Intentem pujar-la pero si estirem molt la ofegarem per això l’Amado (el capità) es va llençar a l’aigua per a treure l’ancla i així no ofegar-la.


L’Erick (el responsable del projecte) no podia més, no tenia més aire i estava molt cansant evitant que la tortuga es quedes més enredada. Nosaltres mentrestant, a la panga, hem d’encendre el motoro perquè la corrent ens va allunyant, encenem el motor per acostar-nos a ells!!! Per fi, la podem pujar, és molt petita i rapidament li treiem la xarxa que tenia enredada entre les aletes i oprimint-li el coll. No es mou,té el coll molt distés, sembla que estigui morta… els nervis arriben al vaixell , la por que estigui morta ens fa passa uns dels pitjors moments viscuts a la nostra vida!!! L’Erick puja corrent , la gira i comença a fer un massatge al plastró i a bufar-li pel bec… sembla que funciona, la tortuga treu aigua per la boca. La girem i de sobtre mou el coll cap amunt fent una inspiració profunda. Ens quedem una mica més tranquils però la por no se’n va del cos… els minuts passen lents, molt lents… però la tortuga torna a respirar!!


Tot i els nervis, és una gran experiència!, podent participar activament al mar, apuntant dades, treballant amb gent local (que saben un munt de coses del mar), i veient com fan les coses, i coneixent una nova espècie de tortuga!


Per avui ja n’hi ha prou, ja us hem clavat la parrafada de les nostres “aventuras en la mar”.
Esperem no fer-nos massa avorrits.

PRÒXIMAMENT, els relats de… l’Andrea a Punta Banco, i un parell de festes que hem fet, bastant curioses!!


I… ja arriba l’estiu! Aquí diuen que el 15 de novembre comença l’època estiuenca així que, vingaaa, a passar més calor!



Família, cuideu-vos.
Salut i PURA VIDA.



miércoles, 11 de noviembre de 2009

Fotos del campament (II)

Aquí van unes quantes fotos més del campament, dels llocs que ens faltaven!
Demà, nova actualització amb unes quantes coses per explicar-vos!

1. La nostra particular rentadora... aqui no existeix el "frotar se va acabar"!!! Aquí intentem treure tota la "tizne" que se'ns queda a la roba quan cuinem o agafem qualsevol cosa a Caletes!!!



2. La nostra dutxa... tot un plaer dutxar-nos amb el so del mar de fons!!! Sembla mentida però dutxar-se aquí es genial!!!







3. L'habitació de les nenes jejeje (aquí dorm la Mo, l'Andrea i la Bronagh). Sempre amb la mosquitera posada per a que no entri cap bitxo indesitjat... i vigilant per a que el Lucas no es fiqui a sobre!!!



4. El lavabo... un lloc per relaxar-se jejje amb unes vistes inmillorables.... el pitjor és anar a buscar l'aigua al mar per tirar de la cadena imaginaria ;)


miércoles, 28 de octubre de 2009

Fotos del campament (I)


Hola a tots!!!

Com us vam dir, aquí teniu les primeres fotos del campament!!!

1. La nostra cuina on preparem els menjars més exquits del món... on la inventiva és la millor qualitat que pots tenir i sinó una altre solució és ficar una mica de tot que segur que surt bé... però amb el perill de que surti massa picant!!! (veritat Andrea???)




2. El nostre fregaplats... també és cinc estrelles... lo pitjor és que has d'anar a buscar aigua al pou i que sempre hi ha milers de coses per rentar!!!
L'objectiu es treure la merda dels plats, gots i demés però a vegades lo únic que aconsegueixes és enguarrar-lo més amb "tizne" negre!!! És el color oficial de Caletas!!!



3. La nostra biblioteca... res a envejar a la biblio de l'autònoma jjejje tenim els últims best sellers en anglès i algun que altre llibre en castellà!!! Agafar un llibre pot ser tot una aventrura perque els nostres amics els escorpins ens estan esperant per picar-nos!!!!














miércoles, 21 de octubre de 2009

EL NOSTRE CAMPAMENT !

Com diu el refrany  “lo prometido es deuda”. Avui us explicarem una mica com es el campament on passem la major part de les hores i com va el procés d’adaptació a la nostra platja !(el procés de Caletificacio (de Caletas) que estem patint…)
El campament es divideix en diferents parts:
-         PART COMUNA (Common area, o Common ginjol segons l’Andrea i la Mo) :
 Engloba el menjador, la cuina (just al costat hi tenim la zona per rentar els plats), la biblioteca (la majoria llibres en anglès… encara que algun, amagat i ple de pols, esta en castella),  la zona de material que es necessita per patrullar i per arreglar i netejar el campament, i el millor de tot!  les tres HAMAQUES per llegir i descansar durant el dia.

-         LES HABITACIONS: n’hi ha tres, una amb dos llits (on dormen en Billy I l’Hernaldo), una altre amb tres (on dormen l’Andrea i la Mo amb la Bronagh) i la mes gran amb 4 llits (on dorm el Joan amb la Katherine, la Kylie I la Katie). Els llits son de fusta i estan sobre la sorra de la platja, pero la veritat es que no són de molt bona qualitat… quan ens hi estirem adquireixen la forma del nostre cos jejjeje… i la “mosquito net” és indispensable i tot i aixi algun mosquit es cola… (son muuuuuuu listosssss).

-         LA DUTXA: doncs perquè enganyar-vos… és una de les coses que més ens agraden… l’aigua està fresqueta i és tot un plaer ... primer has d’anar a agafar aigua al pou (que aixo ja fa més mandra…), i un cop a la dutxa amb un plat de sopa et vas tirant l’aigua… és molt autentic!

-         LA ZONA DE RENTAR ROBA: Per rentar la roba també hem d’anar a buscar aigua al pou primer. Rentem la roba a mà, obviament, i és una feina que acostumem a fer plegats (nosaltres tres), aixi se’ns fa menys feixuga, mentre un frega, l’altre treu el sabó i l’altre penja la roba. Som un gran equip!

-         EL VIVER : És on recoloquem els ous que agafem a les patrulles. Està dividit en quadrats I cada quadrat té un codi segons en quina fila i columna està del viver (per expl. E6), aixo és essencial per tenir un control dels dies que fa que els ous estan al viver. Els ous fan el seu cicle normal i més o menys al cap de 45 d’estar al viver, eclosionen i apareixen tortuguetes !

-         EL LAVABO: També és una delícia. Com sempre hi ha una primera part que fa més mandra. S’ha d’anar a buscar aigua al mar per poder “tirar la cadena” un cop t’has quedat a gust. Pero a part d’això, està molt bé. Una tassa de wc normal però amb vistes al pacific! Què més és pot desitjar!!

Tot aixo acompanyat d’escorpins, crancs, ocells, mofetes, formigues, mosquits, mosquetes, abelles, alguna serp, iguanes, aranyes i gossos!
Un lloc curiós per viure una temporada, on a mida que t’hi vas acostumant vas veient les coses una mica diferents.
L’altre dia, tafanejant el Joan va trobar un full que descriu molt encertadament l’adaptació al campament…

“ HAVE YOU BEEN CALETIFIED?
- Does San Francisco de Coyote seem like a big city?
- Does cleanliness constitute getting most of the black shit of your body?
- Have you killed or at least seen one scorpion today?
- Is showering under cold tap water considered a luxury?
- Have you eaten rice +/or beans at least twice today?
- Do you spend at least a third of the day talking about, thinking about or dreaming about food?
- Have your social skills started to slide? i.e. cutlery optional, table manners questionable…
- Do cold drinks seem miraculous?
- Does refrigeration seem like a  mythical thing in a loud far from away?
- Has living in a sandpit became a normal way of life?
- Are skunks considered the enemy invaders and hermit crabs the cleaning crew?
- Can you play join the dots with your bug bites?
- In  the past few weeks have you had at least one delirious sleep deprived experience?
- Is duct tape your best friend?
- Does the cleanliness smell test not apply to patrol clothes?

[IF YOU ANSWERED YES TO MOST QUESTIONS, CALETIFICATION HAS DEFINITELY BEGUN]”

Realment és així!… I ja responem a gairebé totes les preguntes amb un SÍ, gros i rotund… Nois, comenceu a preocupar-vos!!

Voliem penjar fotos del campament però des d'ahir que està diluviant... i com a conseqüència tot va malament!! Esperem poder penjar fotos el pròxim dia lliure!



Fins d’aqui a una setmaneta!
Carpe diem, PURA VIDA!

miércoles, 14 de octubre de 2009

El temps passa volant, ja portem 16 dies a Costa Rica… mare meva!!! La veritat que la percepcio del temps aqui es molt rara ja que sembla que portem molts dies pero a la vegada el dia a dia passa molt rapid!! Supossem que aixo es senyal de que cada vegada estem mes a gust.


Aquesta ultima setmana han passat moltes coses per aqui. Hem tingut una visita inesperada, una iubarta amb la seva cria va passar per davant del campament. Va ser increible veurela respirar i donar cops amb l’aleta!!! Son enormes i son genials (sort que teniem prismatics perque la veritat es que estaven una mica lluny, pero la llargada, el blanc de les seves aletes i la forma de l’aleta dorsal la feien inconfundible!!!! ) A veure si hi ha sort i tornen a visitar-nos aviat!!!

Tambe ha estat la setmana dels primers banys a la nostra platja “Playa Caletas”. Al principi ens van dir que era una mica perillos banyar-se a aquesta platja i que era millor anar a Playa Coyote (a 45 min caminant del nostre campament) pero les nostres ganes de banyar-nos cada dia ens ha fet que ho provessim!!! Hi ha moltes ones i fortes corrents pero si et banyes en marea baixa i no tallunyes de la costa esta genial… fins i tot milllor que laltre platja (ja ens la comencem a estimar ;)jejje). I direu… Perque es dira Playa Caletas??? Doncs nosaltres tambe ens ho preguntavem, fins que un dia ens van dir que es com anomenen aqui a les pedres que estan repartides per tota la costa i que es veuen sobretot a marea baixa, segons diuen els locals a vegades tambe s’amaguen alguns taurons entre les pedres, ja que els serveix com a lloc de repos de les fortes corrents!!! Sempre estem mirant per si un dia ens ve a visitar un tauro jejjeje ;)

El campament poc a poc es va fent mes nostre, de tant en tant fiquem la musiqueta de la Mo, per recordar terres catalanes i escoltar rumbeta… algunes de les cancons els hi agraden a la resta d’assistents i cordinadors i fins i tot li hem posat l’ultim hit… tonigh tonigh tonigh I wanna be with you… Tambe hem fet una nova bandera pel campament i en pocs dies treurem l’antiga i hissarem la nova!!! Us sonen les lletres??? Veritat que son inconfundibles???



I… mireu aquesta foto!!!! A que fa molt bona pinta?! Doncs, si senyors vam fer un parell de truites de papa d’allo mes bones I les vam acompanyar amb una mica de fuet I pernilet d’allo mes suculent importat des de la mateixa Sabadell city!


De tant en quan tambe tenim la visita de gent… aquesta setmana van venir tres polis que volien veure les tortuguetes petites, pero just en aquell moment no n’hi havia cap al viver… I ens van dir que tornarien un alter dia!!! Tambe ens va visitar en Juan Manuel, una antic huevero de Playa Caletas, que feia uns anys ajudava a l’home del ranchito (un altre dia us explicarem que es el ranchito) I sobretot no ens parava de repetir que ell ara ja no ho feia i que estava molt mal fet… la veritat es que no sabem si sera veritat o no pero va ser molt interesant parlar amb ell. Ens va dir literalment: “ Los huevos tiene sabor a mar y son muy buenos para la virilidad, es como una Viagra”…. Aquesta es la concepcio que tenen aqui dels poders del ous de Tortuga… fins i tot en alguns paisos centroamericans fan anuncis per desmitificar aquest concepte!!! Durant aquests ultims dies hem tingut molts hueveros, perque eren dies de festa i cap de setmana, pero no hem tingut cap problema, ells fan la seva feina i nosaltres la nostra…. Nomes ens diem hola en alguns casos, tot i que a vegades ens entren ganes de parlar amb ells!!!

En Juan Manuel, que ara viu a Jaco (ara es dedica al sector turistic) ens ha dit que durant la ruta si volem anar a Manuel Antonio (un dels parcs nacionals mes macus de Costa Rica) que ell ens pot ensenyar tot allo… ens ha donet el seu movil!!! La veritat que parlar amb la gent d’aqui es una de les milllors coses…

Tambe ens va parlar de les diferencies entre la gent de la part caribenya i la part pacifica…. Ens va dir que la gent del carib (la majoria negres) son racistes amb els blancs (s’autoanomenen blanc pero son molt morenos tots jejjee es molt curios… perque nosaltres per a ells devem ser llet!!!!)

Tota la conversa amb en Juan Manuel, ens ha fet recordar el llibre d’en Mendiluce “Pura Vida”;

“Esta es una historia sobre un sitio donde la vida no logra conformarse con las reglas, ni las reglas son capaces de controlar las vidas. Es una historia sobre vidas en estado puro. ES PURA VIDA!!!!”

I sabeu que? Ja hem tingut la primera pica d’un escorpi…. Qui haura sigut l’afortunat….. la MO!!!! Estigueu tranquil perque no va tenir cap efecte greu, tot I que li va fer molt mal la picada (es veu que a cada persona li afecta de forma diferent i sembla que la MO es una superdona!!!!) qui sera el seguent???

Una de les coses mes emocionants d’aquests dies es que ja hem comencat a fer patrulles junts (en parelles) perque ja som tots uns experts… hem marcat les primeres tortugues tots sols I fins I tot les hem batejat!!!!



Queda pendent explicar-vos com es el campament pero la Mo es va deixar el carregador a Sabadell (segons ella la millor ciutat del valles… encara que ho possem en dubte!!!!) I en breu ens arribara un paquet des de Catalunya I podrem fer mes fotus!!!

Des de l’altra part del “charco” una abracada molt gran I molt petons.

PURA VIDA!!!!



P.D: Perdoneu per les faltes… es un ordinador yanki!!!!!



miércoles, 7 de octubre de 2009


Molt bon dia família!
Abans de res, volem dir que demà és un dia especial! Una personeta que fa 5 anyets que coneixem es fa una mica més gran i patirà grans canvis en la seva fisonomia corporal... tindrà una arruga més! ANNA, moltíssimes felicitats!Que passis un gran dia, des de molt lluny cridem ben fort FELIÇOS 23!!

Un cop dit això, avui volem explicar una miqueta més els primers dies, les primeres impressions, abans d'arribar al nostre campament a la platja.

Arribada a San José: 
A les 11 de la nit aterrem a l'aeroport i ens espera el Pau (de la UAB!, arribem i parlem català ;P), hi ha poc moviment, ja fa hores que s'ha fet fosc. Anem a dormir a la casa de PRETOMA, a Tibás (un barri de San José) on en aquest moment i viuen 2 catalans i una madrilenya que l'endemà al matí ens va dir... "esto parece LA INVASIÓN DE LOS CATALANES"!
L'endemà al matí fem gestions per Tibás i descobrim una mica el barri. Coses curioses: Totes les cases tenen reixes amb punxes al cap damunt (com si fóssin presons), la gent té molta desconfiança, és bastant impressionant. Els semafors pengen de cables que travessen el carrer i ningú s'hi fixa massa... i no hi ha passos de zebra!, creuar és tota una aventura!

San Francisco de Coyote:
Després de 6h dins un bus que tan feia de transport de persones com de transport de paquets, vam arribar a San Francisco i ens va deixar a la porta de la casa de Pretoma (servicio a domicilio) on ens esperaven la coordinadora de la nostra platja i el coordinador de coordinadors. Va ser una bona rebuda.

El poble és molt tranquil, és una idea de poble diferent a la que tenim a Catalunya. No hi ha un nucli definit, són cases molt disperses que estan al costat d'un camí principal. Hi ha dos supermercats que tenen de tot i algunes tendetes de coses bàsiques, ferreteria, internet, "papereria", etc... No hi ha cap carrer asfaltat i quan han d'arreglar-ne algun pq està fet malbé, hi posen terra i passa una màquina per aplanar-la.
És un poble amb forces nens/es i sovint venen a la casa de PRETOMA a pintar, jugar i xerrar amb nosaltres.
La vida aquí és molt més barata, perquè us en feu a la idea, un euro són uns 1000 colones, arrodonint. I ahir, vam anar a dinar a un lloc del poble i ens va costar 2000 colones... feu el càlcul!, vam menjar molt bé i està tirat de preu!
Del poble a la platja tenim un parell d'hores caminant, si hi ha sort algun "carro" ens apropa tan al poble com a la platja. Aquí és molt normal que la gent t'agafi amb el cotxe, normalment van amb camionetes que tenen la part de darrere per posar-hi coses (pick up) i és on ens deixen pujar. És una bona experiència!

Bé, a la pròxima actualització us explicarem com és un dia al campament de Caletas (la nostra platja) i us l'ensenyarem amb fotos!!

Esperem que tot us vagi molt rebé!

Una abraçada per cadascú!

domingo, 4 de octubre de 2009

"Our first week in Costa Rica"

Hola a tots!!!

Després de molts mesos de preparació... ja som aquí!! 24 hores de vol, dos escales i una nit a San José i una altre a San Francisco de Coyote per arribar a la nostra platja d'aniuament... Playa CALETAS!!!

Un lloc paradisiac, amb tortuguetes, un munt d'ocells, papallones, iguanes, crancs, gripaus, escorpins, bona gent, "mil quilometres" (els hi ha encantat el joc i a sobre ens guanyen!!!) i uns paisatges espectaculars.

La primera setmana està sent d'adaptació perque els horaris son mol diferents (surt el sol a les 5.00 i es fa fosc a les 6.00) i a sobre el treball més fort del dia és a la nit!!!

La calor de moment es asfixiant i les noies estan plenes de picades de mosquits i mosques... tot i que de moment ens estem lliurant dels escorpins.

Encara no us podem ensenyar cap foto però per a que us feu una idea estem vivint en un lloc semblant a LOST o Jurassik Park!!!!

Un petó molt gran per a tots!!!

PURA VIDA!!!!

domingo, 27 de septiembre de 2009

Comiat

Barbacoa, solet, regals, proves, somriures, música… però el millor sense cap mena de dubte ha estat tenir-vos al nostre costat.

Gràcies per ser com sou, no ens oblideu massa.

Us trobarem molt a faltar!!!





En poques hores comença l’aventura...





jueves, 24 de septiembre de 2009

4 dies

Dies de nervis, dies de festes, dies de comiats, dies de retrobaments, dies de preparació, dies de paperassa... però sobretots dies d’il•lusió!!!!!


Ja tenim l’assegurança, el carnet internacional, la ruta parlada, la motxilla, la mosquitera... quantes coses s’han hagut de preparar... mare meva...



La data s’aproxima i els sentiments i els nervis s’acceleren... us trobarem molt a faltar!!!



miércoles, 9 de septiembre de 2009

Tot va començar amb un somni...

Tot va començar amb un somni, una idea, unes paraules boges entre llibres i apunts... però s’està fent realitat!!!!
Som 5 biòlegs (Mo, Andrea, Maria, Jordi i Joan) de la Universitat Autònoma de Barcelona amb ganes de viure, aprendre i veure món... una mica farts de la rutina universitària (tot i que ha sigut una època genial, per no dir la millor) que aquest setembre emprendran una nova aventura; La volta a Centre-amèrica!!!
Us expliquem una mica per a que us situeu, perquè aquesta aventura té diferents parts, persones i projectes!!!
Primera part: VOLUNTARIAT A COSTA RICA (Octubre-Febrer)
La Mo, l’Andrea i en Joan estarem a Playa Caletas (Costa Rica) durant 5 mesos en un projecte sobre aniuament de tortugues!!! És la part més llarga del viatge i l’excusa per fer la volta a Centre-amèrica!!! Com ja anireu descobrint (pels que no ho sapigueu) som una mica freakys amb el tema natura i animalons!!!
Segona Part: LA VOLTA A CENTREAMÈRICA (Març-Abril)
Aquí serà quan ens reunirem tots (com un dia vam dir... a les 5 a la plaça de l’ajuntament de San José, si no recordo malament!!!jejjejee) i començarem una ruta pels països centreamericans... tenim ganes de visitar-los tots però ens anirem ajustant segons el temps i els diners.
Tercera Part: VISITA A EQUADOR (Abril)
Per tres de nosaltres (Mo, Andrea i Joan) el viatge acabarà a Equador on anirem a visitar al nostre amic Aleix que està fent una estada universitària. L’obligarem a que ens ensenyi tots els llocs que ha conegut i en Jordi i la Maria faran algun tipus de voluntariat per la zona!!!
Esperem que aquest blog sigui un lloc per mantenir-vos informats durant els mesos que estarem fora de Catalunya... i que vosaltres també ens aneu explicant coses per no sentir-nos tant lluny de la nostra terra i la nostra gent!!