domingo, 29 de noviembre de 2009

MOLTES GRÀCIES!!!!!

Ja estem a 30 de Novembre i me’n vaig amb un somriure d’orella a orella a dormir… Ahir va ser el meu aniversari (23 anys... mare meva!!! Com passa el temps!!!) i sense cap mena de dubte ha sigut un dels millors aniversaris!!! Tot s’ha de dir que no sabia com anava a ser... perquè estic molt lluny de casa i de totes aquelles persones que tant estimo... però aquí a Costa Rica tinc una petita família que m’estima molt i m’han fet sentir com a casa!!!


El dia començava d’hora... després d’una genial patrulla amb la Bronagh (demà ja se’n va i la trobarem molt però que molt a faltar!!!!)... i tot just aixecar-me l’Andrea i la Mo em canten el bon aniversari!!! I tot seguit la Bronagh me’l canta en irlandés!!! El dia comença amb un gran somriure a la cara, amb el so del mar i un blau intens a l’aigua!!!

En Jeff ens prepara uns pancakes de carbassa... molt però que molt raros, però estan molt bons!!! Conspirem una mica per preparar el regal i la carta de comiat per a la Bronagh, la Mo li talla els cabells... (la Bronagh estava cagada i decideix tallar-se ella el serrell... però sense adonar-se se’l talla molt més del compte!!! Com em rigut... sort que li queda super bé!!!!)

Més tard ens anem cap a Playa Coyote per fer el meu primer bany al Pacific amb 23 anyets... em sento bé molt bé... és el meu primer aniversari que passo a la platja, m’ha encantat!!! Ens estirem una estoneta a la sorra per posar-nos una mica més morenos i anem cap al Bar Lorena!!!! Allà bevem, mengem i em donen els primers regals... la Katie m’ha fet una postal i fins i tot ha posat “Per molts anys” en català... i la Kylie me n’ha fet una altre amb la tortuga que imagina que pot volar (“and the turtle wished that it could fly, really high into the sky”)... que maques!!!! Seguim menjant però sospitosament... la Mo i l’Andrea se’n van cap al lavabo amb la motxilla... al tornar em porten el meu pastis d’aniversari (unes increïbles magdalenes amb pseudonocilla (que a mi m’ha encantat però a elles no jejeje) i com a espelmes uns llumins jejjee) i la motxilla plena de cosetes... primer do tot un collaret fet amb un tub d’un poliquet molt però que molt maco, un punt de llibre amb les coses més representatives de la nostra estada aquí com per exemple els orange tags, el negre típic de caletes (us enrecordeu de la caletification??), una mica de llet en pols, el paper del peanut butter i de les sodes, una mica de pebre.... tot això en un punt de llibre!!!! És genial i únic!!!! Una increïble piña mmmmm i per últim una maquíssima postal d’aniversari amb forma de tortuga amb una dedicatoria de cadascú dels del campament!!! Quin detall més maco... com ja us he dit son genials... com me les estimo!!!!

Junt amb tot això també m’han donat un DVD... era per veure-ho allà al Bar amb tota la gent, per a que no pares de parpadejar... però per qüestions tècniques no l’he pogut veure allà!!! Els hi prometo que a l’arribar a l’oficina serà lo primer que faci!!!

Després de tenir la panxa plena... arriba l’hora de cantar al Karaoke... triem les cançons (feina no gens fàcil perquè la majoria son cançons de centre o sudamerica que no coneixem) i ens posem a cantar... quins duos i trios que fem...quin fart de riure...






Que més es pot demanar??? La veritat és que ha estat un gran dia d’aniversari... però abans d’acomiadar-me i anar cap a l’oficina, anem cap a la platja per estar una estoneta xerrant!!! Però al cap d’una estona han de marxar cap al campament perquè allà la feina no s’atura... han de tornar per patrullar i cuidar de les tortugues!!!

Després d’unes grans abraçades me’n vaig cap a Coyote, el camí és llarg i és de nit però la veritat és que estic tant content que el gaudeixo... i com sempre descobreixo algun nou animaló.... avui he vist “chotacabras”!!!!

Al arribar dutxeta i a veure el vídeo de les nenes!!!! Joder... quina passada... ploro, ric, m’emociono, recordo bons moments... son la ostia... NO M’HO MEREIXO!!!!

Després de trucar-les i donar-lis les gracies... obro el mail i llegeixo tots els vostres mails... mare meva... tot i estar tant lluny us heu enrecordat de mi!!! No us arribeu a imaginar com us estimo i us trobo a faltar!!! Rebo missatges al mur facebook, al correu privat de facebook, mails, mails amb fotus de grans moments viscuts, mails amb fotus divertides, mail amb power point maquíssim, dibuixos de les meves cosinetes, foto del regal de ma mare...










M’heu fet passar un gran dia d’aniversari... em sento molt afortunat de tenir-vos com a amics i com a família!!! Tot i estar tant lluny m’heu fet sentir que esteu molt a prop!!!

MOLTES GRACIES A TOTS!!!

US ESTIMO MOLT!!!

7 comentarios:

  1. Ueeee com ha molat el teu aniversari eh!! =)
    no et podràs pas queixar! si és que entre els d'aquí i els d'allà t'estimem i et cuidem molt eh!!!no sé pas si tu mereixes... oi tant que sí jeje! (com es nota que ja comença a fer temps que no et veig jaja i ja em poso més tendre jaja, hauràs d'aprofitar que això no durarà pas gaire eh jajajajajaja)
    mooo!! andrea!!! ànimsss amb en joan, ja sé que deu ser molt difícil aguantar-lo tot el dia!!! vosaltres podeu!! sou les millors!!

    cuideu-vos molt!!!

    petonss i moooltes abraçadessss =)

    ResponderEliminar
  2. Bueno joan al final volvi de Playa de Aro y esto ya funciona al fin puedo felicitarte aunque tarde por que internet no funcionava,veo que a sido un alubion de felicitaciones cuando uno siembra siempre recoge.

    Te escribire en unos dias mira el e-mail.

    Parece mentira como pasan los años y quien iba a decir que pasarias tu cumpleaños en el pacifico,aunque ya no se si sera tan pacifico desde que estas tu por ahi pero bueno eso es otra historia.
    Ayer en una de mis charlas te puse como ejemplo de una persona que cuando tiene una meta definida disfruta no solo al conseguirla si no en el camino de la misma.
    Mas que el destino es siempre bueno disfrutar en el camino y si es con la gente que quieres, aprecias o admiras mejor.

    Ya se que lo pasais de coña pero espero que lo paseis cada dia mejor.

    Un beso y un abrazo a todos

    ResponderEliminar
  3. Bueno joan al final volvi de Playa de Aro y esto ya funciona al fin puedo felicitarte aunque tarde por que internet no funcionava,veo que a sido un alubion de felicitaciones cuando uno siembra siempre recoge.

    Te escribire en unos dias mira el e-mail.

    Parece mentira como pasan los años y quien iba a decir que pasarias tu cumpleaños en el pacifico,aunque ya no se si sera tan pacifico desde que estas tu por ahi pero bueno eso es otra historia.
    Ayer en una de mis charlas te puse como ejemplo de una persona que cuando tiene una meta definida disfruta no solo al conseguirla si no en el camino de la misma.
    Mas que el destino es siempre bueno disfrutar en el camino y si es con la gente que quieres, aprecias o admiras mejor.

    Ya se que lo pasais de coña pero espero que lo paseis cada dia mejor.

    Un beso y un abrazo a todos

    ResponderEliminar
  4. Pel Joan el q faci falta, quin super cumple!!!

    A un mes de la meva partida estic ja que no quepo de los nervioss!!!

    PD. No aconsegueixo parlar amb vosaltres, q agonia, jaja

    ResponderEliminar
  5. moltes felicitarts Joan!!!!!!
    montse

    ResponderEliminar
  6. oh ala!!!! munudo bar y que paisaje
    un besazo
    montse

    ResponderEliminar