El viatge de l'Andrea a Punta Banco

Després d’una horeta esperant la Mo i jo sota la pluja, davant la casa de PRETOMA, i d’una llarga caminada de bon mati des del campament de Caletas fins al poble….creuant rius espontanis (amb l’aigua fins als genolls, fang,….), i amb una doble patrulla a sobre, agafo l’autobús que hem portarà fins a San José (la capital). I comença el meu viatge cap a Punta Banco.


Dins l’autobús m’espera una de les meves companyes de viatge, la Berta. Una noia catalana de Manlleu, que està en el projecte de PRETOMA que hi ha a Corozalito. Pujo al bus…pago els meus 4 mil colones i trobo a la Berta que hem somriu uns seients més enllà. M’assec al seu costat i ens presentem, i comencem a xerrar sobre coses diverses, les diferencies dels respectius projectes, d’on som, el perquè estem aquí…així es passa el viatge a San José volant.

Passem la nit a la casa de la Sandra (l’altre companya de viatge), que comparteix amb més gent. Arribem cansades i amb ganes de dormir, ja que al dia següent hem d’agafar el bus que va cap a la frontera amb Panama, per Paso Canoas, a les 5 del mati!!buff

Després d’esmorzar ràpidament i de fer un rally pels carrers de la capital perquè arribàvem tard, arribem a l’estació d’autobusos…comprem bitllets i pugem al bus. Ens esperen 8 horetes, les quals les passem xerrant entre nosaltres dels estudis futurs i passats, de com serà això o lo altre, dormint o intentant-ho. Com passem pel Cerro Chirripo, un dels pics més alts de Costa Rica, a l’autobús comença a fer fred, i sorpreses i sense estar preparades (perquè veníem de la calor) patim una mica…..però hi ha una parada que fa l’autobús on hi ha una mena de cafè on preparen a més a més de cafè, empanadilles de carn, pollastre i formatge. Nosaltres tres ens escalfem, amb cafès amb llet i jo amb una empanadilla de formatge…boníssima!(em va recordar moltíssim al gust de les arepes!)

Tornem a fer una altra parada allà ales 10 del matí, a Buenos Aires. Parem en un lloc on hi ha un bufet lliure, i a on decidim dinar ja que no tornarem a menjar ni a parar fins a arribar a Punta Banco! Se’ns fa estrany el fer un gran àpat a les deu del mati….però teníem gana!!

Quan arribem a la frontera, comença a ploure, és un caos absolut, gent per tot arreu comprant, agafant taxis, fent cua per a entrar o sortir de Costa Rica o Panama, cotxes per tot arreu i circulant sense cap ordre, camions passant d’un lloc a un altre, autobusos que arriben i surten…..i nosaltres passant per allà al mig per a sortir de Costa Rica i per a entrar a Panama!

Un cop posats tots els segells i registrades les motxilles, agafem un taxi fins a Laurel (un poble dels voltants) on agafarem un bus fins a un altre poble on esperarem a un autobús que per fi després d’un trajecte tortuós i amb un munt de “baches” ens portarà a Punta Banco a les 6 de la tarda, ja fosc.

Allà ens esperen per sopar els del projecte. En José (Un dels dos locals), en Philip (el coordinador del projecte), la Rachel (una voluntària), l’Ale (l’altre local) i la Bee i en Joss una parella d’Anglaterra en plena lluna de mel.

El sopar aquella nit l’havien preparat ells i era una sopa tailandesa. Ens posem a sopar i de seguida les tres viatgeres, ens n’adonem que la sopa te moltes espècies i pica un munt….ens ho mengem, però ens va costar molt!! Hi ha un fet insòlit…el sopar el fem en màniga curta i en pantaló curt…impensable, increïble…NO HI HA MOSQUITS!!

La casa està a deu passes de la soda on mengem, ens acomodem a les habitacions i anem a alliberar unes tortuguetes per a que la Berta pugui veure com es fa, ja que a Corozalito no tenen viver. Ens posem a xerrar amb en José i en Philip de moltes coses, fins que ells dos han de marxar per a fer la patrulla. Nosaltres tres tornem a la casa, estem rebentades però ens quedem xerrant una estona..fins que tornen els de la patrulla i junt a ells mengem coco (mmmmh boníssim!!) i una fruita estrambòtica que tenen al jardí anomenada CARAMBOLA (no te gaire bona pinta i no fa massa bona olor...però està boníssima i és molt dolça), després de tot això anem a dormir. Al llit dormim sense mosquitera…..és una sensació estranya, com de desprotecció però molt agradable. Encara no em puc creure que no hi hagin mosquits!!

Al dia següent ens aixequem d’horeta, ja que l’esmorzar a la soda és a una hora determinada. És un dia tranquil, que la Berta i jo ens passem descobrint el nostre entorn. Anem a donar una volta per la platja que encara no havíem vist, descobrim un gronxador en un arbre, juguem a les casetes i ajudem a moblar la caseta d’una les nenes del poble, ens relacionem amb la gent del poble i per acabar de rematar la jugada, la Juana (la dona de la soda on mengem) ens avisa de que hi han micos, de color marró claret amb la cara blanca, a l’arbre del costat de la soda perquè volen menjar-se els plàtans que ella té allà penjats. Com que ens veu tan il•lusionades i flipades, ens dona un plàtan per a que els hi donem de menjar!!Increïble com t’agafen el trosset de plàtan de la mà amb els seus ditets petits!!

Més tard tornem a veure uns altres micos aquest cop de color negre, al arbre de les Carmboles. I anem a la “Poza”, un lloc darrera la casa del projecte, on passa el riu i hi ha una piscineta natural on et pots banyar.

A la nit, la nostra primera patrulla, la Berta i jo juntes. Amb en Philip i en José fem una competició aviam quina és la parella que troba més tortugues, si nosaltres en aquesta patrulla o ells en la de demà. Així que sortim equipades amb les llums, la motxilla i….el “chubasquero” perquè no para de ploure i ploure. La patrulla es passa entre aigua que ens queia del cel, aigua del mar que et venia amb les onades i aigua que venia del poble en forma de riu. La conclusió que vam acabar xopes!! Al no trobar cap tortuga i només un niu amb un ou dins el niu i un altre ou fora i sense rastre de sortida, decidim retirar-nos de la competició però adquirint un nou rècord…… el rècord en mínim d’ous trobats en un niu!!!

Segon dia al poblet de Punta Banco. Després d’un bon esmorzar, gallo pinto (“revoltijo” d’ous amb tomàquet i ceba i arròs amb frijoles), ens posem en marxa. En José ens fa de guia turístic per la zona per a poder veure totes les meravelles que hi hagin. En aquest trajecte, la Berta i jo no parem de somriure i flipar amb tots els animals que trobem. Primer veiem perezosos, després Congos (micos), tucans, un ocellet vermell preciós i una planta que al tocar-la s’adorm (a tots ells els posem els nostres propis noms científics). Al tornar ens trobem una iguana enorme al mig del carrer. La tarda ens la passem al poble. Hi ha organitzat un bingo per a recollir diners per a l’escola i nosaltres (Sandra, Berta i jo) col•laborem comprant un cartronet (el bingo que feien era diferent al nostre, el que cantava els números deia una com havíem de mirar els números que ella anava dient, és a dir, primer deia “las cuatro esquinas” i llavors nomes t’havies de fixar en els números de les quatre cantonades del cartro, i així amb diverses combinacions. En diverses ocasions ens vam quedar a un número d’aconseguir una liquadora o una cuina de gas). Després per tancar l’esdeveniment hi havia un partit de futbol entre el equip local i el de un poble proper, durant el partit la Rachel i jo no parem de xerrar i de disfrutar de les jugades que es feien durant el partit i de les que es feien en els partits entre els nens i nenes del poble. Una tarda molt agradable envoltada de bona gent.

A la nit…segueix la competició però aquest cop en equips, al nord anem: Philip, Rachel, Cristian (un noi del poble que a vegades els acompanya en les patrulles) i jo versus el equip del Sud : José, Berta, Bee i Joss. Guanyen els del Sud per una tortuga a cero, però la patrulla cap al nord és molt tranquila i agradable, anem xerrant animadament. L’important és participar!!!

Tercer i últim dia a Punta Banco, ens aixequem motivades perquè anem a veure el projecte que tenen muntat els indígenes a Caña Blanca. Comencem la caminada, el José (que ens fa de guía i ens ensenya els secrets del camí), la Sandra, la Berta, la Rachel i jo quan la marea està baixa ja que si no,no s’hi pot anar. Són tres hores de caminar per la platja, gaudint de les vistes del mar, de la muntanya i de les diferents cascades d’aigua freda provinent de la muntanya que trobem per el camí i que ens fan passar la calor. Un cop arribem allà, el viver és una passada està construït amb troncs de bambú, i pugem a on ells estan la major part del temps i on tenen una petita tenda on la gent del poble (que es troba situat a una hora a cavall dins de la muntanya) va a comprar els aliments que necessiten. Amb ells ens estem una mitja horeta on ens plantegen els seus dubtes i els hi intentem resoldre. Ens comprem unes galetes per agafar energia I tornem a agafar la platja, aquest cop sense encantar-nos en les meravelles del camí ja que la marea puja ràpid i no volem quedar-nos atrapats.

Un cop arribem a la casa, ens dutxem i anem a sopar, després la Rachel ens fa un gran descobriment, el gelat TRITS!!Tornem a casa i ens posem a jugar al UNO. Tenim la segona patrulla, abans de sortir la Sandra avisa a en Philip que si veu una tortuga verda que ens faci senyals de llum. Dit i fet! Només començar la patrulla, passats uns 20 minutets el Philip ens fa llums, les tres correm i correm cap a ell, i efectivament una TORTUGA VERDA!!Increïble, que gran, quins ulls més grossos comparats amb les Loras a les que estem acostumades, ens quedem allà una bona estona mirant com fa el niu, la marquem, la mesurem, mesurem el rastre (1 metre, enorme!) i admirem la seva bellesa i com ens va tirant sorra amb una certa força!! Quan ja esta acabant la Berta i jo decidim acabar la patrulla que havíem deixat a mitges.

Toca recollir, esmorzar i acomiadar-se d’en José, la Rachel i en Philip. Marxem amb una boníssima sensació!Hem conegut a gent molt maca que ens han tractat molt bé i amb la que hem viscut molt bones estones. Ens emportem un bon record de Punta Banco!!!

I en cotxe ens porten a la frontera on tornem a passar per els diferents segells, treiem diners, ens perdem una estona per les tendes i agafem el bus que ens porta cap a San José, on caiem reventades al llit!!

Al dia següent dia de descans, anem a fer diferents gestions per a PRETOMA amb la Sandra, i anem a fer la comprar per a les dues platges (Corozalito i Playa Caletas). A la nit per a celebrar que la Berta porta dos mesos aquí i jo un, decidim demanar una pizza!!La Sandra també s’apunta i la gaudim jugant a l’UNO i mossegada a mossegada…..mmmmmh quina delícia!!

Arriba el dia que hem de tornar, per una part se sent tristesa perquè aquests dies els hem viscut amb intensitat però per una altra banda una ja té ganes de tornar per a veure als seus amics. El bus de tornada igual que el d’anada xerrant la majoria d’estona, si no es que dormíem! Ens acomiadem al bus, jo baixo a la casa de PRETOMA Sant Francisco de Coyote i ella segueix fins a Corozalito. Al arribar a la casa hi ha tots els del projecte de San Miguel, ja que hi ha una festa d¡aniversari del coordinador….al entrar no conec a ningú…em diuen que la Mo i el Joan están al poble..i jo que surto a buscar-los!A mig camí me’ls trobo i saltem i correm d’alegria! Estic contenta perquè ja he tornat a “casa” amb la meva “família”!!

Ara us haig d’explicar perquè he tingut que anar-me’n a la frontera amb Panama, i perquè he acabat a Punta Banco (Costa Rica). Quan vaig arribar a l’aeroport de Costa Rica, l’home de la frontera no em va “voler” posar 90 dies de permanència al país, que és el normal per a un turista. Llavors he hagut de sortir abans que el Joan i la Mo del país! Per no haver de pagar allotjament i haver de quedar-me uns dies a un altre país el que fan a PRETOMA és aprofitar que la frontera amb Panama a Paso Canoas és oberta, posar el segell de sortida de Costa Rica i entrada a Panama i després anar al projecte de Punta Banco que esta a 2 hores de la frontera (a Costa Rica). És a dir que els dies que vaig estar a Punta Banco en teoría estava a Panama. Aquest és el petit “trapicheo” que fan algunes vegades per estalviar-se diners i ja de pas…per a ajudar en el projecte.


Fins aviat!