Noves aventures!

Aquestes últimes setmanes a Costa Rica han sigut mogudetes, anades i vingudes de l’Andrea a Punta Banco per renovar el visat, nova gent al campament, dos festes, descoberta de nova gent d’altres projectes, sortida en vaixell, etc, etc, etc…

Començarem pel principi….

- L’Andrea ens va deixar per una setmana perque havia de revisar el seu visat (quan va entrar només li van deixar que es quedés 30 dies al país (no li van deixar ni els mínims 90 dies que tenen tots els turistes…) es veu que li van veure cara de criminal jejjeej). Com que havia de anar a alguna frontera (o Nicaragua o Panamà) per que li tornessin a fitxar el passaport va anar fins a Punta Banco, un altre projecte de PRETOMA que està molt a prop de la frontera amb Panamà!!! S’ho a passat genial, ha conegut a molta gent i ha fet moltes fotus (en breu us explicarà com li va anar tot durant aquella setmaneta!!!)

- Com ja us hem comentat, aquí el temps passa volant I encara no haviem dedicat cap matí a passejar I anar a veure ocells tranquilament, però per fi va arribar el dia!!! Vam anar per l’”humedal” fins arribar al final de la nostra platja (fins al riu Bongo). Durant la passejada vam poder veure 19 especies diferents d’ocells (que encara estan en procès d’identificació perque no teniem cap guia!!!). Una passada…. En pocs metres un munt d’ocells diferents, amb formes i colors increibles!!!! Aquesta vegada no vam tenir sort i no vam veure cap cocodril, però hi hem de tornar per fer fotos i per fi poder veure els cocodrils que tant ens parlen!!!

- Durant aquestes setmanes també hem pogut anar al vaixell de Pretoma “La Chelonia” (aquí li diuen panga, en comptes de barca!!!) Primer la Mo i en Joan i després l’Andrea quan va tornar del seu viatget!!!! Aquestes sortides formen part d’un projecte que ha començat aquest any a fer-se amb les tortugues carey (Eretmochelis imbricata). Al voltant de Punta Coyote es solen veure algunes careys on hi ha petites platges que podrien ser on aniuen (de fet s’hi ha trobat un niu no fa molt…). El projecte consisteix en saber el “home range” d’aquestes torgues, marcar-les, coneixer les diferencies genètiques amb altres poblacions del Pacific i conèixer la seva alimentació.

De fet vam tenir molta sort (Mo i Joan… segur que l’Andrea en tindrà el següent cop!!!) i vam poder capturar dues carey. Vam poder veure i participar en tot el procés. Us explicarem una mica el que vam fer….
Primer de tot vam calar dos tresmalls, ens vam llençar a l’aigua (diuen que hi han taurons) i les vam revisar per assegurar-nos que tota la xarxa estigues ben estirada. Les vam deixar aproximadament una hora i mitja (que és el temps que recomanen no superar per a que la tortuga no s’ofegui). Durant aquesta hora i mitja vam tenir temps d’anar a veure la nostre platja des del mar (es veu enorme… es increible!!!) i no paravem de tenir els ulls ben oberts per si passava alguna balena, ja que setmanes abans les van veure com a 20 metres del vaixell!!! Es notava que estavem gaudint… la brisa marina, les esquitxades de les onades, era inevitable tenir n somriure a la cara!!!

A la tornada vam revisar la primera xarxa i patapam una tortuga carey mascle enorme!!! Gairebé no podiem treure-la de l’aigua de lo que pesava.. un cop al vaixell rapidament vam trencar la xarxa amb el ganivet per a que no s’ofegués!!!

Estavem al•lucinant, era preciosa… bé millor dit, preciós!!! Però abans de començar a treballar amb ella vam decidir revisar tota la xarxa per si n’hi hagués alguna més… i efectivament n’hi havia una altre just a l’altre extrem de la xarxa (cosa raríssima perquè normalment n’agafen una o no n’agafen cap!!) Aquesta és molt més petita i esta enganxada molt avall de la xarxa. Intentem pujar-la pero si estirem molt la ofegarem per això l’Amado (el capità) es va llençar a l’aigua per a treure l’ancla i així no ofegar-la.

L’Erick (el responsable del projecte) no podia més, no tenia més aire i estava molt cansant evitant que la tortuga es quedes més enredada. Nosaltres mentrestant, a la panga, hem d’encendre el motoro perquè la corrent ens va allunyant, encenem el motor per acostar-nos a ells!!! Per fi, la podem pujar, és molt petita i rapidament li treiem la xarxa que tenia enredada entre les aletes i oprimint-li el coll. No es mou,té el coll molt distés, sembla que estigui morta… els nervis arriben al vaixell , la por que estigui morta ens fa passa uns dels pitjors moments viscuts a la nostra vida!!! L’Erick puja corrent , la gira i comença a fer un massatge al plastró i a bufar-li pel bec… sembla que funciona, la tortuga treu aigua per la boca. La girem i de sobtre mou el coll cap amunt fent una inspiració profunda. Ens quedem una mica més tranquils però la por no se’n va del cos… els minuts passen lents, molt lents… però la tortuga torna a respirar!!

Tot i els nervis, és una gran experiència!, podent participar activament al mar, apuntant dades, treballant amb gent local (que saben un munt de coses del mar), i veient com fan les coses, i coneixent una nova espècie de tortuga!

Per avui ja n’hi ha prou, ja us hem clavat la parrafada de les nostres “aventuras en la mar”.

Esperem no fer-nos massa avorrits.

PRÒXIMAMENT, els relats de… l’Andrea a Punta Banco, i un parell de festes que hem fet, bastant curioses!!

I… ja arriba l’estiu! Aquí diuen que el 15 de novembre comença l’època estiuenca així que, vingaaa, a passar més calor!



Família, cuideu-vos.
Salut i PURA VIDA.