Un tast de Nicaragua

Hola de nou!!
Ja tornem a ser aqui. Actualment ens trobem a Punta Gorda (Belize) i com que aqui es parla l'angles estem actualitzant en un teclat angles on no hi ha accents ni c trendades. Disculpin molt les molesties pero "e' lo q hay".
Hem tingut problemes i no podem penjar fotos avui... intentarem penjar-les tan aviat com sigui possible... pq pogueu veure lo guapos que estem :)

Avui us explicarem el nostre recorregut per la segona parada de la ruta: Nicaragua!

Per un curt periode de temps, el Joan la Mo i l'Andrea es despedien de la seva estimada Costa Rica... A la frontera vam estar com unes 3 hores, amb molta calor i molta indignació perquè la gent es colava i la cua es feia interminable. La gent es va començar a impacientar i a cridar “Policia corrupta” i cada vegada l’ambient s’anava posant més tens. Al final vam poder creuar i per fi trepitjavem Nicaragua.

La nostra primera destinació va ser San Juan del Sur, un poble del sud de Nicaragua, a la costa pacifica. Vam estar allà uns dies mentre esperavem que la nostra estimada Maria vingues de l’Equador per unir-se a l'equip de la ruta!!! Tot i que ja ho sabiem, San Juan del Sur ens va semblar un poble molt turístic, plè de gringos que van a fer surf i a emborratxar-se. Tot i que no és el que buscàvem durant aquesta ruta, ens va anar bé poder descansar per agafar forces per viatge. No ens vam poder contenir i la primera nit vam anar a un italià a menjar una pizza enorme... que després de 5 mesos al campament la trobavem molt a faltar!! Durant els dies a San Juan del Sur vam aprofitar també per anar a la platja... feia res que la haviem deixat però ja l'anyoravem... Vam anar a “Playa Maderas”, que en teoria era on anaven tots els turistes però comparat amb les platges de Catalunya no hi havia ni una mosca. Però “Playa Maderas” ens tenia reservat un regalet d’última hora... a les 12 del migdia l’Andrea amb la seva visió telescopica va veure com una tortuga lora comença a aniuar a la platja del costat!!!! Vam comensar a córrer i la vam anar a veure. Al voltat hi havia gent i un era en Dani, un noi de Sevilla que ha estat treballant a la “Fundación Corcovado” també amb tortugues loras com nosaltres!!! És molt fort perquè sembla que sigui el nostre doble. No parem de parlar amb ell durant tot el dia: Anècdotes, situacions i mil històries que semblen que siguin gairebé les mateixes. Ens cau tan bé que el convidem a sopar al nostre hostal i quedem que intentarem passar-nos a veure’l quan anem al parc nacional de Corcovado (Costa Rica).

Despres dels dies de relax a San Juan, la nostra seguent destinació era la illa d’Ometepe, però abans haviem de fer una cosa molt important... recollir a la Marieta a Rivas!!! Vam patir molt perquè tots els autobusos que venien de Managua venien sense ella, però al final va arribar a l'ultim autobus del dia!!! Mare meva, sembla mentida, després de tant de temps ja està aquí amb nosaltres!!! Va ser un gran retrobament, uns tan morenos i l'altra tan blanqueta! Quina il.lusió... ja estem tots 4 junts. Ara si que comença la vertadera RUTA PER CENTRE AMÈRICA!!!!!

Vam haver de dormir a san Jorge perque no vam arribar a temps d'agafar l'ultim ferri cap a Ometepe, pero el vam agafar ben d'hora al dia seguent. L'illa es impresionant... està formada per dos volcans; el volcà Concepción i el volcà Maderas fent una forma en vuit quan la veus des de l’aire... el llac té onades!!! És tan gran que el vent fa que sembli gairebé un mar... només falta l’olor salada que tant ens agrada. Vam decidir quedar-nos a la Finca Magdalena, un finca que es troba al sud de l'illa, que a diferencia de molts negocis de la illa, esta portada per Nicas (gent de Nicaragua) en forma de cooperativa, molt barata i a sobre tots els ingresos se’ls queden els propis habitants de la illa!!! És un lloc molt hippie, on vam dormir sobre una especie d’hamaques de platja molt còmodes... molt més que altres matalassos que hem provat.

Durant els dies a l’illa vam aprofitar per banyar-nos al llac i per pujar al volcà Maderas. El volcà Maderas el vam pujar amb guia tot i que no es relament necessari. Tot i així vam aprendre algunes coses de la illa i va ser el primer que ens va parlar una mica sobre la revolució sandinista! El camí cap al cràter del volcà el vam fer amb la Espe, una noia valenciana que estava fent turisme per Nicaragua i que després volia fer un projecte de cooperació; i en Josué, un noi de Mèxic que està fent una mega ruta des de Mèxic fins a Argentina. La pujada al volcà va ser dura però sense cap mena de dubte un dels llocs més macos que hem vist fins ara.
El volcà està format per “bosque nuboso”, com a Monteverde, però donava la impressió de ser molt més tupit. Semblava que no hi capigues res més entre totes les plantes!! És genial pujar i poder contemplar aquest paisatge. El camí a vegades es feia tan estret que semblava que els arbres t’abracessin i la sensació era d’estar rodejat de naturalesa en estat pur. El camí final fins arribar al cim estava plè de fang, ja que a les nits i durant la matinada, el volcà està cobert de núvols que fan possible que es desenvolupi el “bosque nuboso”. Era molt necessari mirar al terra per no caure d’una relliscada... però tot el que ens rodejava era tan increible que es feia dificil només mirar al terra! Aixi que vam acabar tots amb el cul enfangat (i les botes, i la pell...)

Durant el camí de pujada es podia contemplar el col.losal volcà Concepción, que té la forma típica de volcà... i mentre descansavem gaudint de les impresionant vistes, un “mono congo” va començar a menjar just davant nostre!!! Era la primera vegada que la Maria veu un “mono congo” i va alucinar!

A l’arribar a dalt vam descobrir la impresionant llacuna que té el cràter... tot envoltant d’un verd que et desperta els sentits!!! Seria genial poder acampar allà i gaudir d’aquesta gran meravella que vam descobrir, però no teniem temps ni tampoc anavem equipats, per tant vam haver de baixar abans de que se’ns fes de nit, ja que encara ens esperaven 4 hores mes de baixada....
Al final del dia vam acabar fets caldo perquè vam estar caminant un total de 10 hores, però la veritat és que va valdre molt la pena!!!!

Aquest ha sigut un lloc on les paraules es queden curtes per descriure tot el que vam veure. Un lloc que recomanem totalment i que creiem que no s’ho hauria de perdre cap persona que visiti Nicaragua. És una parada obligatoria.

Depres de l'experiencia del volca maderas i de les agulletes que portavem al cos, vam fer cami cap a Granada, ciutat colonial patrimoni de la humanitat. Ens acompanyava la Espe, ja que Granada li venia de cami pel seu viatge. al Josue l'haviem deixat a San Jorge.
Només baixar de l’autobus ja ens va envoltar el bullici matinal del mercat al carrer, milers de paradetes posades on els ve de gust, sense ordre ni control, amb cotxes, bicicletes i motos voltant sense mirar qui es posa al davant! els tres tortugueros estaven estressats de tant de moviment, i es que un s'acostuma facilment a la tranquilitat i la calma despres de passar 5 mesos en una platja deserta!

Aviat vam trobar un hostal aprop i bastant acollidor: l’Hospedaje Esfinge, antiga casa d’un president de Honduras, regentat per una parella de vellets que han treballat massa i que ens van ensenyar casa seva, fotos de la joventut i família i ens van fer recomenacions dignes d’uns pares preocupats.

Afamats del viatge vam sortir a dinar i vam descobrir un “comedor” bé de preu, vam devorar el famos arros con frijoles (i algo mas) mentre xerravem i coneixiem una mica mes a la Espe, la nostra nova companya de viatge. Un cop vam tenir la panxa contenta vam anar a descobrir una mica aquesta ciutat colonial que pintava tant bé. El centre és molt bonic, cases pintades de molts colors, llocs per demanar jugos naturales que són irresistibles, molta vidilla i esglésies boniques. El carrer principal, la calle Calzada, es un carrer fet pels turistes amb moltes botiguetes, restaurants i parades d’artesanies. Com que la Espe coneixia alguns dels artesans de les paradetes vam anar a saludar-los. Vam acabar decidint que aniriem tots plegats a sopar i despres ens portarien a moure una mica l'esquelet. Un bon pla per la nit Granadina!

Aquell dia l'Andrea es trobava una mica malament,i mentre que feia una becaina per agafar forces per la nit, els altres tres vam anar a prendre alguna coseta al Parque Central. Una terrasseta on feien batuts i sucs naturals (els diuen Frescos) ens va cridar l’atenció. Vam seure i vam decidir arriscar-nos a provar coses noves. La Maria, mes cautelosa, es va demanar un batut de taronja i banano deliciós, i el Joan i la Mo van compartir dos sucs un de Tiste (una llavor que sembla una mescla de cafè i cacau mòlt) i el Jamaica d’un color vermell xarop. No us direm quin gust tenia el tiste perque us animeu a tastar-lo, pero la Jamaica estava bastant mes bona, je je.

A l'hora de sopar, ja tots junts, vam acabar anant al Telepizza! (una mena d’intent fals del TELEPIZZA que coneixem). Erem nosaltres 4, l’Espe i el Johnny(l’amiguillo de l’Espe). A mig sopar se’ns van ajuntar dos personatges molt divertits, dos hippies de les paradetes d’artesanies amics del Johnny. Van ser batejats com el alto i el bajo jeje. El Juajo era petitó i molt graciós, no parava d’imitar el parlar dels espanyols (ostia tiooo) fins i tot va intentar parlar català i vasc("visca catalunya" i "yo hablo escalera" per dir Euskera...). L' Edwilson era alt, rastós i salvadorenc. Ens van portar a un lloc anomenat CAFE NUIT on hi havia un grup de música llatina tocant en directe. Al principi no hi havia ningú a la pista de ball i mica en mica ens vam anar animant a desafiar aquests ritmes frenètics que ells ballen amb tanta facilitat! Soportant les agulletes que encara arrossegavem del Maderas, vam comensar a moure el cos i ens van ensenyar a ballar Bachata , Salsa i Reggeton! La nit va passar ràpid i sentiem el ritme dins la moll dels ossos, perquè com diuen aquí “ El baile no son pasos, es RITMO!”, i és que si tens ritme, pots ballar el que vulguis!!

Com que haviem anat a dormir tard, l’endemà al matí vam fer una mica el vago a l’hostal i vam anar a comprar el bitllet cap a Guatemala a l’oficina del Tica bus. tornant, vam descobrir un lloc amagat, un local on feien batuts de banano boníssims!, Era la casa del propietari i tenia uns quants sofas que aprofitava per la gent que hi anava a prendre alguna beguda.
Despres de dinar vam anar a voltar. Primer a veure el llac (Granada també voreja el llac Cocibolca), que no val gaire la pena, i després pugem a l’església que hi ha davant el parque central. L’entrada és molt barata i veure la ciutat des de dalt sempre és bonic!, veiem la posta de sol, fem fotos boniques i tornem a l’hostal. A la nit anem a prendre alguna cosa al carrer dels turistes, on hi ha tot el moviment de nit i mentre una banda de música ens fa balancejar-nos a les cadires al ritme, uns nens ens ensenyen com fer grills, cors i flors amb fulles de palmera! Una bona nit per acomiadar-nos d’aquesta ciutat que val la pena visitar!, i ens hi haguéssim quedat més temps!!

A les 7 marxem de Granada per dirigir-nos cap a una altre ciutat colonial, León.
Sembla menys cuidada que Granada, amb colors més apagats, i mes vella, despres sabriem que aquesta ciutat va estar bastant afectada per la revolucio.
Vam habitar l’hostal “Big foot”, aprop de tot i al costat d’un restaurant vegetaria que tastem aquell mateix migdia!Delicios!
Sota un sol abrasador, vam sortir a coneixer una mica mes aquesta ciutat, passejar pel centre, la placa de l’esglesia... i vam descobrir un museu de la revolucio sandinista, la nostra oportunitat per coneixer una mica la realitat de Nicaragua i la seva gent. L’Ernesto va ser el nostre guia. Un rebel, inconformista i sandinista fins a la medul.la. Un guerriller que ens explica l’historia en primera persona.
La revolucio te aquest nom en honor a Cesar Augusto Sandino, un heroi contra la ocupacio nord americana. Des d’uns inicis es va manifestar contra la dictadura de la familia Somoza, contra l’influencia nord americana i a favor d’un regim socialista.
La revolucio en si va ser duta a terme pel “Frente Sandinista de Liberacion Nacional” (FSLN), liderat per Daniel i Humberto Ortega, que amb tecniques guerrilleres van derrotar la dictadura de Somoza (politica de grans terratinents) al 1979. Un cop al capdavant del pais, el FSLN va confiscar les possessions del Somoza, va nacionalitzar les principals industries del pais i va permetre a altres partits politics presentar-se a les eleccions.
Com sempre, hi ha una contra revolucio,”La Contra”, que amb el suport de Ronald Reagan va fer que el FSLN militaritzes el regim. Finalment al 1990 van sortir del poder al perdre unes eleccions i actualment han tornat al poder.

L’Ernesto ens va donar molta informacio, noms, dates, fets i numeros... molt per retenir-ho tot! Ens va dir que ells, els sandinistes no es consideren comunistes... “Sabes quien es comunista?? Solo las hormigas lo son!”, ens deia fent broma. Tambe vam veure els edificis del voltant, plens de marques de bales, i vam poder sentir, de la veu de l’Ernesto que encara tenen viu aquest esperit revolucionari. Ens quedem amb la frase “Si amas un pueblo, lucha por el como hicimos nosotros...”.
Reflexius i impressionats ens vam dirigir al cinema (!!) a estrenar la nova pelicula de Tim Burton, una versio d’Alicia al Pais de les Meravelles. El cine tenia una acustica horrorosa i costava molt seguir els dialegs de la pelicula, tot i aixi es bona i ens va agradar! (a l’Andrea i la Mo... els altres dos es van quedar fregits!!)

Al dia seguent vam aixecar-nos d’horeta per anar al Cerro Negro, un volca aprop de Leon, la nostra intencio era fer Sandboarding (com snowboarding pero lliscant per les pedres del volca), pero al final no va ser possible per horaris del bus... aixi que vam decidir gaudir de tres horetes d’excursio per apropar-nos una mica al volca i tornar a buscar el bus. Veiem un ocell precios, de color taronja i negre i tornem a veure Momotos. A la tarda gaudim de la placa central bulliciosa i plena de vida, i ens passem el vespre a l’hostal conversant de mil i una coses!
Leon ha passat rapid, tret de tot el que hem apres del sandinisme, han estat uns dies massa tranquils.

Ara ens esperen dos dies de viatge en bus per arribar a Guatemala (Leon-->San Salvador-->Guatemala city)