Fa quatre mesos...

Fa quatre mesos que estem a Costa Rica però això ja es va acabant... tan sols ens queda un mes i a encetar una nova aventura... la nostra ruta per CentreAmerica!!! Ja hem començat a preparar-la i tenim molta il•lusió per començar l’última part de la nostra estada aquí!!! Tot i que una altra banda també sabem que trobarem molt a faltar el campament, la seva gent i les tortugues!!!


Primer de tot informar-vos que ja hem tingut tres “eventos” de tortuga llaüt!!! El primer va ser ja farà gairebé un mes però la tortuga no va poder aniuar degut a que ho va intentar massa a la vora de l’aigua i va ser impossible, el segon la Ria i en Charlie van ser els afortunats de poder-la veure i per fi vam poder tenir el primer niu de baula d’aquesta temporada al nostre viver... i el tercer cop, la Mo i el Joan van ser els que estaven de patrulla!!!! Quina experiència mes emocionant... nomes veure-la ens vam donar una gran abraçada... sabia que la tortuga hauria de sortir en uns 9 o 10 dies però no pensàvem que ells serien els afortunats!!! Realment es un monstre vivent, un animal que va viure amb els dinosaures i que per la nostra culpa cada vegada en queden menys.

Al Pacific la situació de les tortugues llaüt cada vegada es mes preocupant, concretament al Pacific est han declinat un 99% en els últims 25 anys. Un dels principals problemes que s’enfronten aquestes tortugues any rere any son els vaixells de ròssec (camaroneros) que arrasen amb tot el que es troben per davant, juntament amb el gran desenvolupament turístic d’algunes platges i el canvi d’usos d’altres. Grans esforços s’estan fent per conservar aquesta espècie en perill d’extinció però al Pacific encara no han donat els fruits que es desitgen.

La trobada amb la llaüt va ser genial però a la vegada vam patir molt perquè el primer niu que va intentar fer el va deixar a mitges i semblava que s’anava directament cap al mar, però de sobte es va parar i va començar a fer un alter niu... nosaltres estirats a la sorra, sense llum l’escoltàvem i podíem veure la seva silueta... es gegant però fins que no vam estar al seu costat agafant els ous no ens vam adornar de lo realment gran que era!!! Les “7 quillas” que li recorren tot el cos li fan molt especial ja que es la única Tortuga marina que no te una closca amb escuts ossis sinó que esta fet d’un teixit connectiu tou (al tacte sembla el cuir!!!!) Es tota negra però te taques blanques repartides per tot el cos, el cap es gegant i te un bec molt peculiar amb unes incisions molt característiques!!! Va posar al voltant d’uns 50 ous fèrtils i mes de 60 no fèrtils (yolkless)... no esta del tot clar però es creu que aquests ous mes petits i no fèrtils serveixen per a que el gran niu que fan (en el nostre cas 60 cm de profunditat però pot ser molt mes gran!!!) no es col•lapsi i a la vegada proporcionarien un aireig extra als ous fèrtils de la posta. La vam mesurar a ella i el seu rastre (el metro no era suficientment gran jejjeje) Els ous els vam agafar amb molta cura perquè amb les llaüt cada individu es molt important per a la conservació d’aquesta espècie. A l’arribar al viver vam fer el niu amb forma de bota (les loras el fan amb una forma mes arrodonida) però ens va costar molt, però desprès de diversos intents ho vam aconseguir!!!! Aquell dia ens vam anar a dormir amb un gran somriure a la cara... i amb esperances per la recuperació d’aquesta espècie al Pacific.

També durant aquest temps la Andrea a anat a Nicaragua per renovar la visa amb la Sandra i ens ha portat regalets des d’alla... un pareo per la Mo i un banyador pel Joan!!! Moltes gracies Andrea!!! I durant el temps que l’Andrea va estar a Nicaragua, la Mo i en Joan van anar a conèixer la Platja de Corozalito (mes coneguda entre els locals com Corozal), on Pretoma està portant a terme un altre projecte de conservació de la platja. Aquest és el segon any que estan en aquesta platja però serà en els pròxims anys una de les platges mes importants per a conservar per a les tortugues Lora. Es una platja que no arriba al quilòmetre però surten mes tortugues en un mes que en tota la temporada a Playa Caletas. L’any passat va començar com un projecte pilot perquè els locals deien que es produïen arribades (arribada de centenars fins a milers de tortugues en unes poques nits) i aquest any ja s’ha establert un projecte de conservació. Allà encara no tenen viver i per tant per protegir els ous tant dels furtius com de ser depredats els relocalitzen en un alter punt de la platja!!! Per tant les exhumacions també es fan in situ. Tot una experiència poder conèixer aquest projecte i aquesta platja tan maca!!! El poble també es molt maco i vam passar uns bons dies amb la Louisa i en Roberto (la coordinadora i el seu xicot el qual ha treballat durant uns 10 anys amb tortugues) i Alicia (una assistent de molt a prop de nova York). En Roberto i la Louisa ens van parlar molt de la part caribenya de costa rica, ells normalment viuen a Gandoca i ja hem quedat amb ells que els anirem a visitar quan estem per allà!!!

Durant la setmana que vam estar per allà també vam tenir temps per visitar les dues platges del costat, primer vam anar a Playa Islita, una platja molt turística ja que esta l’hotel Punta Islita, un hotel de luxe on diuen que ha esta Madonna!!!! La platja es molt bonica i el poble també... gairebé tots els edificis tenen trencadís (sembla que Gaudi hagi aterrat a Costa Rica :) ) Ja que estem allà intentem utilitzar Internet al museu però no funciona i ens diu la Alicia que ella a vegades va a l’hotel... anem cap allà i el primer que fan es plantar-nos una targeta a la samarreta que posa “VISITANTE”.... buh quin hotelas... tot de luxe i ostentació!!!! Mare meva quines desigualtats hi ha en aquest país!!!!

Un alter dia també vam anar cap al sud per conèixer Playa Bejuco, ens havien dit que era molt semblant a Playa Caletas i la veritat es que te algunes semblances.... te el mateix tipus de roques a la línea de costa i es bastant llarga i inclinada!!! Vam fer un llarg passeig per tota la platja i al final ens vam quedar bocabadats quan vam veure “el estero” (desembocadura del riu) tot ple de pelicans, petits ocells limícoles, tijeretas... i amb algunes cases de pescadors a les vores. Com teníem molta calor i molta set (l’aigua ens l’havíem acabat!!!) vam creuar el riu amb l’aigua per les aixelles i vam demanar si ens podien donar aigua... molt amables ens van donar aigua i vam començar a parlar amb un dels pescadors... parlant ens va convidar a veure el manglar un alter dia pero just abans de marxar ens diu que ens pot creuar el riu amb la panga, però de sobte ens diu:” Les voy ha ensenyar un poquito el manglar”... buah no hi ha paraules per descriure-ho ni imatges que ensenyin tot el que vam viure i sentir durant aquells minuts a dins del manglar... aigua, arbre i molts ocells ens envoltaves!!! Una experiència inoblidable!!! Vam ser molt afortunats!!!! iv am quedar que el divendres tornaríem!!! I així va ser.... el divendres estàvem allà un alter cop però aquest cop acompanyat per la Alicia... però encara va ser millor perquè durant el camí cap a la platja vam tenir la gran sort de veure una parella de “momotos” i un trogon!!!! Son ocells espectaculars. El Joan es va emocionar molt... i la Mo no parava de fer fotos!!!

La veritat es que aquesta experiència no nomes ens esta ensenyant coses de la vida i sobre biologia sinó que ens esta formant com a naturalistes!!!!

Fins a la propera!!!