domingo, 29 de noviembre de 2009

MOLTES GRÀCIES!!!!!

Ja estem a 30 de Novembre i me’n vaig amb un somriure d’orella a orella a dormir… Ahir va ser el meu aniversari (23 anys... mare meva!!! Com passa el temps!!!) i sense cap mena de dubte ha sigut un dels millors aniversaris!!! Tot s’ha de dir que no sabia com anava a ser... perquè estic molt lluny de casa i de totes aquelles persones que tant estimo... però aquí a Costa Rica tinc una petita família que m’estima molt i m’han fet sentir com a casa!!!


El dia començava d’hora... després d’una genial patrulla amb la Bronagh (demà ja se’n va i la trobarem molt però que molt a faltar!!!!)... i tot just aixecar-me l’Andrea i la Mo em canten el bon aniversari!!! I tot seguit la Bronagh me’l canta en irlandés!!! El dia comença amb un gran somriure a la cara, amb el so del mar i un blau intens a l’aigua!!!

En Jeff ens prepara uns pancakes de carbassa... molt però que molt raros, però estan molt bons!!! Conspirem una mica per preparar el regal i la carta de comiat per a la Bronagh, la Mo li talla els cabells... (la Bronagh estava cagada i decideix tallar-se ella el serrell... però sense adonar-se se’l talla molt més del compte!!! Com em rigut... sort que li queda super bé!!!!)

Més tard ens anem cap a Playa Coyote per fer el meu primer bany al Pacific amb 23 anyets... em sento bé molt bé... és el meu primer aniversari que passo a la platja, m’ha encantat!!! Ens estirem una estoneta a la sorra per posar-nos una mica més morenos i anem cap al Bar Lorena!!!! Allà bevem, mengem i em donen els primers regals... la Katie m’ha fet una postal i fins i tot ha posat “Per molts anys” en català... i la Kylie me n’ha fet una altre amb la tortuga que imagina que pot volar (“and the turtle wished that it could fly, really high into the sky”)... que maques!!!! Seguim menjant però sospitosament... la Mo i l’Andrea se’n van cap al lavabo amb la motxilla... al tornar em porten el meu pastis d’aniversari (unes increïbles magdalenes amb pseudonocilla (que a mi m’ha encantat però a elles no jejeje) i com a espelmes uns llumins jejjee) i la motxilla plena de cosetes... primer do tot un collaret fet amb un tub d’un poliquet molt però que molt maco, un punt de llibre amb les coses més representatives de la nostra estada aquí com per exemple els orange tags, el negre típic de caletes (us enrecordeu de la caletification??), una mica de llet en pols, el paper del peanut butter i de les sodes, una mica de pebre.... tot això en un punt de llibre!!!! És genial i únic!!!! Una increïble piña mmmmm i per últim una maquíssima postal d’aniversari amb forma de tortuga amb una dedicatoria de cadascú dels del campament!!! Quin detall més maco... com ja us he dit son genials... com me les estimo!!!!

Junt amb tot això també m’han donat un DVD... era per veure-ho allà al Bar amb tota la gent, per a que no pares de parpadejar... però per qüestions tècniques no l’he pogut veure allà!!! Els hi prometo que a l’arribar a l’oficina serà lo primer que faci!!!

Després de tenir la panxa plena... arriba l’hora de cantar al Karaoke... triem les cançons (feina no gens fàcil perquè la majoria son cançons de centre o sudamerica que no coneixem) i ens posem a cantar... quins duos i trios que fem...quin fart de riure...






Que més es pot demanar??? La veritat és que ha estat un gran dia d’aniversari... però abans d’acomiadar-me i anar cap a l’oficina, anem cap a la platja per estar una estoneta xerrant!!! Però al cap d’una estona han de marxar cap al campament perquè allà la feina no s’atura... han de tornar per patrullar i cuidar de les tortugues!!!

Després d’unes grans abraçades me’n vaig cap a Coyote, el camí és llarg i és de nit però la veritat és que estic tant content que el gaudeixo... i com sempre descobreixo algun nou animaló.... avui he vist “chotacabras”!!!!

Al arribar dutxeta i a veure el vídeo de les nenes!!!! Joder... quina passada... ploro, ric, m’emociono, recordo bons moments... son la ostia... NO M’HO MEREIXO!!!!

Després de trucar-les i donar-lis les gracies... obro el mail i llegeixo tots els vostres mails... mare meva... tot i estar tant lluny us heu enrecordat de mi!!! No us arribeu a imaginar com us estimo i us trobo a faltar!!! Rebo missatges al mur facebook, al correu privat de facebook, mails, mails amb fotus de grans moments viscuts, mails amb fotus divertides, mail amb power point maquíssim, dibuixos de les meves cosinetes, foto del regal de ma mare...










M’heu fet passar un gran dia d’aniversari... em sento molt afortunat de tenir-vos com a amics i com a família!!! Tot i estar tant lluny m’heu fet sentir que esteu molt a prop!!!

MOLTES GRACIES A TOTS!!!

US ESTIMO MOLT!!!

sábado, 21 de noviembre de 2009

El viatge de l'Andrea a Punta Banco



Després d’una horeta esperant la Mo i jo sota la pluja, davant la casa de PRETOMA, i d’una llarga caminada de bon mati des del campament de Caletas fins al poble….creuant rius espontanis (amb l’aigua fins als genolls, fang,….), i amb una doble patrulla a sobre, agafo l’autobús que hem portarà fins a San José (la capital). I comença el meu viatge cap a Punta Banco.


Dins l’autobús m’espera una de les meves companyes de viatge, la Berta. Una noia catalana de Manlleu, que està en el projecte de PRETOMA que hi ha a Corozalito. Pujo al bus…pago els meus 4 mil colones i trobo a la Berta que hem somriu uns seients més enllà. M’assec al seu costat i ens presentem, i comencem a xerrar sobre coses diverses, les diferencies dels respectius projectes, d’on som, el perquè estem aquí…així es passa el viatge a San José volant.

Passem la nit a la casa de la Sandra (l’altre companya de viatge), que comparteix amb més gent. Arribem cansades i amb ganes de dormir, ja que al dia següent hem d’agafar el bus que va cap a la frontera amb Panama, per Paso Canoas, a les 5 del mati!!buff

Després d’esmorzar ràpidament i de fer un rally pels carrers de la capital perquè arribàvem tard, arribem a l’estació d’autobusos…comprem bitllets i pugem al bus. Ens esperen 8 horetes, les quals les passem xerrant entre nosaltres dels estudis futurs i passats, de com serà això o lo altre, dormint o intentant-ho. Com passem pel Cerro Chirripo, un dels pics més alts de Costa Rica, a l’autobús comença a fer fred, i sorpreses i sense estar preparades (perquè veníem de la calor) patim una mica…..però hi ha una parada que fa l’autobús on hi ha una mena de cafè on preparen a més a més de cafè, empanadilles de carn, pollastre i formatge. Nosaltres tres ens escalfem, amb cafès amb llet i jo amb una empanadilla de formatge…boníssima!(em va recordar moltíssim al gust de les arepes!)

Tornem a fer una altra parada allà ales 10 del matí, a Buenos Aires. Parem en un lloc on hi ha un bufet lliure, i a on decidim dinar ja que no tornarem a menjar ni a parar fins a arribar a Punta Banco! Se’ns fa estrany el fer un gran àpat a les deu del mati….però teníem gana!!

Quan arribem a la frontera, comença a ploure, és un caos absolut, gent per tot arreu comprant, agafant taxis, fent cua per a entrar o sortir de Costa Rica o Panama, cotxes per tot arreu i circulant sense cap ordre, camions passant d’un lloc a un altre, autobusos que arriben i surten…..i nosaltres passant per allà al mig per a sortir de Costa Rica i per a entrar a Panama!

Un cop posats tots els segells i registrades les motxilles, agafem un taxi fins a Laurel (un poble dels voltants) on agafarem un bus fins a un altre poble on esperarem a un autobús que per fi després d’un trajecte tortuós i amb un munt de “baches” ens portarà a Punta Banco a les 6 de la tarda, ja fosc.

Allà ens esperen per sopar els del projecte. En José (Un dels dos locals), en Philip (el coordinador del projecte), la Rachel (una voluntària), l’Ale (l’altre local) i la Bee i en Joss una parella d’Anglaterra en plena lluna de mel.


El sopar aquella nit l’havien preparat ells i era una sopa tailandesa. Ens posem a sopar i de seguida les tres viatgeres, ens n’adonem que la sopa te moltes espècies i pica un munt….ens ho mengem, però ens va costar molt!! Hi ha un fet insòlit…el sopar el fem en màniga curta i en pantaló curt…impensable, increïble…NO HI HA MOSQUITS!!

La casa està a deu passes de la soda on mengem, ens acomodem a les habitacions i anem a alliberar unes tortuguetes per a que la Berta pugui veure com es fa, ja que a Corozalito no tenen viver. Ens posem a xerrar amb en José i en Philip de moltes coses, fins que ells dos han de marxar per a fer la patrulla. Nosaltres tres tornem a la casa, estem rebentades però ens quedem xerrant una estona..fins que tornen els de la patrulla i junt a ells mengem coco (mmmmh boníssim!!) i una fruita estrambòtica que tenen al jardí anomenada CARAMBOLA (no te gaire bona pinta i no fa massa bona olor...però està boníssima i és molt dolça), després de tot això anem a dormir. Al llit dormim sense mosquitera…..és una sensació estranya, com de desprotecció però molt agradable. Encara no em puc creure que no hi hagin mosquits!!

Al dia següent ens aixequem d’horeta, ja que l’esmorzar a la soda és a una hora determinada. És un dia tranquil, que la Berta i jo ens passem descobrint el nostre entorn. Anem a donar una volta per la platja que encara no havíem vist, descobrim un gronxador en un arbre, juguem a les casetes i ajudem a moblar la caseta d’una les nenes del poble, ens relacionem amb la gent del poble i per acabar de rematar la jugada, la Juana (la dona de la soda on mengem) ens avisa de que hi han micos, de color marró claret amb la cara blanca, a l’arbre del costat de la soda perquè volen menjar-se els plàtans que ella té allà penjats. Com que ens veu tan il•lusionades i flipades, ens dona un plàtan per a que els hi donem de menjar!!Increïble com t’agafen el trosset de plàtan de la mà amb els seus ditets petits!!

Més tard tornem a veure uns altres micos aquest cop de color negre, al arbre de les Carmboles. I anem a la “Poza”, un lloc darrera la casa del projecte, on passa el riu i hi ha una piscineta natural on et pots banyar.

A la nit, la nostra primera patrulla, la Berta i jo juntes. Amb en Philip i en José fem una competició aviam quina és la parella que troba més tortugues, si nosaltres en aquesta patrulla o ells en la de demà. Així que sortim equipades amb les llums, la motxilla i….el “chubasquero” perquè no para de ploure i ploure. La patrulla es passa entre aigua que ens queia del cel, aigua del mar que et venia amb les onades i aigua que venia del poble en forma de riu. La conclusió que vam acabar xopes!! Al no trobar cap tortuga i només un niu amb un ou dins el niu i un altre ou fora i sense rastre de sortida, decidim retirar-nos de la competició però adquirint un nou rècord…… el rècord en mínim d’ous trobats en un niu!!!

Segon dia al poblet de Punta Banco. Després d’un bon esmorzar, gallo pinto (“revoltijo” d’ous amb tomàquet i ceba i arròs amb frijoles), ens posem en marxa. En José ens fa de guia turístic per la zona per a poder veure totes les meravelles que hi hagin. En aquest trajecte, la Berta i jo no parem de somriure i flipar amb tots els animals que trobem. Primer veiem perezosos, després Congos (micos), tucans, un ocellet vermell preciós i una planta que al tocar-la s’adorm (a tots ells els posem els nostres propis noms científics). Al tornar ens trobem una iguana enorme al mig del carrer. La tarda ens la passem al poble. Hi ha organitzat un bingo per a recollir diners per a l’escola i nosaltres (Sandra, Berta i jo) col•laborem comprant un cartronet (el bingo que feien era diferent al nostre, el que cantava els números deia una com havíem de mirar els números que ella anava dient, és a dir, primer deia “las cuatro esquinas” i llavors nomes t’havies de fixar en els números de les quatre cantonades del cartro, i així amb diverses combinacions. En diverses ocasions ens vam quedar a un número d’aconseguir una liquadora o una cuina de gas). Després per tancar l’esdeveniment hi havia un partit de futbol entre el equip local i el de un poble proper, durant el partit la Rachel i jo no parem de xerrar i de disfrutar de les jugades que es feien durant el partit i de les que es feien en els partits entre els nens i nenes del poble. Una tarda molt agradable envoltada de bona gent.

A la nit…segueix la competició però aquest cop en equips, al nord anem: Philip, Rachel, Cristian (un noi del poble que a vegades els acompanya en les patrulles) i jo versus el equip del Sud : José, Berta, Bee i Joss. Guanyen els del Sud per una tortuga a cero, però la patrulla cap al nord és molt tranquila i agradable, anem xerrant animadament. L’important és participar!!!

Tercer i últim dia a Punta Banco, ens aixequem motivades perquè anem a veure el projecte que tenen muntat els indígenes a Caña Blanca. Comencem la caminada, el José (que ens fa de guía i ens ensenya els secrets del camí), la Sandra, la Berta, la Rachel i jo quan la marea està baixa ja que si no,no s’hi pot anar. Són tres hores de caminar per la platja, gaudint de les vistes del mar, de la muntanya i de les diferents cascades d’aigua freda provinent de la muntanya que trobem per el camí i que ens fan passar la calor. Un cop arribem allà, el viver és una passada està construït amb troncs de bambú, i pugem a on ells estan la major part del temps i on tenen una petita tenda on la gent del poble (que es troba situat a una hora a cavall dins de la muntanya) va a comprar els aliments que necessiten. Amb ells ens estem una mitja horeta on ens plantegen els seus dubtes i els hi intentem resoldre. Ens comprem unes galetes per agafar energia I tornem a agafar la platja, aquest cop sense encantar-nos en les meravelles del camí ja que la marea puja ràpid i no volem quedar-nos atrapats.

Un cop arribem a la casa, ens dutxem i anem a sopar, després la Rachel ens fa un gran descobriment, el gelat TRITS!!Tornem a casa i ens posem a jugar al UNO. Tenim la segona patrulla, abans de sortir la Sandra avisa a en Philip que si veu una tortuga verda que ens faci senyals de llum. Dit i fet! Només començar la patrulla, passats uns 20 minutets el Philip ens fa llums, les tres correm i correm cap a ell, i efectivament una TORTUGA VERDA!!Increïble, que gran, quins ulls més grossos comparats amb les Loras a les que estem acostumades, ens quedem allà una bona estona mirant com fa el niu, la marquem, la mesurem, mesurem el rastre (1 metre, enorme!) i admirem la seva bellesa i com ens va tirant sorra amb una certa força!! Quan ja esta acabant la Berta i jo decidim acabar la patrulla que havíem deixat a mitges.

Toca recollir, esmorzar i acomiadar-se d’en José, la Rachel i en Philip. Marxem amb una boníssima sensació!Hem conegut a gent molt maca que ens han tractat molt bé i amb la que hem viscut molt bones estones. Ens emportem un bon record de Punta Banco!!!

I en cotxe ens porten a la frontera on tornem a passar per els diferents segells, treiem diners, ens perdem una estona per les tendes i agafem el bus que ens porta cap a San José, on caiem reventades al llit!!

Al dia següent dia de descans, anem a fer diferents gestions per a PRETOMA amb la Sandra, i anem a fer la comprar per a les dues platges (Corozalito i Playa Caletas). A la nit per a celebrar que la Berta porta dos mesos aquí i jo un, decidim demanar una pizza!!La Sandra també s’apunta i la gaudim jugant a l’UNO i mossegada a mossegada…..mmmmmh quina delícia!!

Arriba el dia que hem de tornar, per una part se sent tristesa perquè aquests dies els hem viscut amb intensitat però per una altra banda una ja té ganes de tornar per a veure als seus amics. El bus de tornada igual que el d’anada xerrant la majoria d’estona, si no es que dormíem! Ens acomiadem al bus, jo baixo a la casa de PRETOMA Sant Francisco de Coyote i ella segueix fins a Corozalito. Al arribar a la casa hi ha tots els del projecte de San Miguel, ja que hi ha una festa d¡aniversari del coordinador….al entrar no conec a ningú…em diuen que la Mo i el Joan están al poble..i jo que surto a buscar-los!A mig camí me’ls trobo i saltem i correm d’alegria! Estic contenta perquè ja he tornat a “casa” amb la meva “família”!!





Ara us haig d’explicar perquè he tingut que anar-me’n a la frontera amb Panama, i perquè he acabat a Punta Banco (Costa Rica). Quan vaig arribar a l’aeroport de Costa Rica, l’home de la frontera no em va “voler” posar 90 dies de permanència al país, que és el normal per a un turista. Llavors he hagut de sortir abans que el Joan i la Mo del país! Per no haver de pagar allotjament i haver de quedar-me uns dies a un altre país el que fan a PRETOMA és aprofitar que la frontera amb Panama a Paso Canoas és oberta, posar el segell de sortida de Costa Rica i entrada a Panama i després anar al projecte de Punta Banco que esta a 2 hores de la frontera (a Costa Rica). És a dir que els dies que vaig estar a Punta Banco en teoría estava a Panama. Aquest és el petit “trapicheo” que fan algunes vegades per estalviar-se diners i ja de pas…per a ajudar en el projecte.


Fins aviat!

viernes, 13 de noviembre de 2009

Nuevas aventuras (traducción)

Este blog va dedicado a toda aquella gente que nos quiere pero que no entiende bien el Catalán... Un beso para la gente de Galicia, la gente de Tarifa... también nos acordamos de vosotros!!!

Un beso enoreme.

-------

Estas últimas semanas en Costa Rica han sido moviditas, idas y venidas de Andrea a Punta Banco para renovar el visado, nueva gente en el campamento, dos fiestas, gente nueva de otros proyectos, salida en barco, etc, etc, etc…

Empezamos por el principio…

- Andrea nos dejó por una semana porque tenía que revisar su visado (cuando entró sólo le dejaron que se quedara 30 días en el país (no le dejaron ni los mínimos 90 días que tienen todos los turistas…) se ve que le vieron cara de criminal jejjeej). Cómo se tenía que ir a alguna frontera (o Nicaragua o Panamá) para que le volvieran ha fichar el pasaporte fue hasta Punta Banco, otro proyecto de PRETOMA que está muy cerca de la frontera con Panamá!!! Se lo ha pasado genial, ha conocido a mucha gente y ha hecho muchas fotos (en breve os explicará como le fue todo durante aquella semana!!!)

- Cómo ya os hemos comentado, aquí el tiempo pasa volando y todavía no habíamos dedicado ninguna mañana a pasear e ir a ver pájaros tranquilamente, pero por fin llegó el día!!! Fuimos por el humedal hasta llegar al final de nuestra playa (hasta el río Bongo). Durante la paseada pudimos ver 19 especies diferentes de pájaros (que todavía están en proceso de identificación porque no teníamos ninguna guía!!!) Una pasada…. En pocos metros un montón de pájaros diferentes, con formas y colores increíbles!!!! Esta vez no tuvimos suerte y no vimos ningún cocodrilo, pero tenemos que volver para hacer fotos y por fin poder ver los cocodrilos que tanto nos hablan!!!

- Durante estas semanas también hemos podido ir al barco de Pretoma “La Chelonia” (aquí le dicen panga, en vez de barca!!!) Primero Mo y Joan y después Andrea cuando volvió de su viaje!!!! Estas salidas forman parte de un proyecto que ha empezado este año a hacerse con las tortugas carey (Eretmochelis imbricata). Alrededor de Punta Coyote se suelen ver algunas careys donde hay pequeñas playas que podrían ser donde anidan (de hecho se han encontrado un nido no hace mucho…). El proyecto consiste al saber el “hombre range” de estas tortugas, marcarlas, conocer las diferencias genéticas con otras poblaciones del Pacifico y conocer su alimentación De hecho tuvimos mucha suerte (Mo y Joan… seguro que Andrea tendrá la siguiente vez!!!) y pudimos capturar dos carey. Pudimos ver y participar en todo el proceso. Os explicaremos un poco lo que hicimos…. Primero de todo calamos dos trasmallos, nos tiramos al agua (dicen que hay tiburones) y las revisamos para asegurarnos que toda la red estuviera bien estirada. Las dejamos aproximadamente una hora y media (que es el tiempo que recomiendan no superar para que la tortuga no se ahogue). Durante esta hora y media tuvimos tiempo de ir a ver nuestra playa desde el mar (se ve enorme… es increíble!!!) y no parábamos de tener los ojos bien abiertos por si pasaba alguna ballena, ya que semanas antes las vieron como a 20 metros del barco!!! Se notaba que estábamos disfrutando…la brisa marina, las salpicaduras de las olas, era inevitable tener una sonrisa en la cara!!! A la vuelta revisamos la primera red y patapam una tortuga carey macho enorme!!!

Casi no podíamos sacarla del agua de lo que pesaba.. una vez en el barco rápidamente rompimos la red con el cuchillo para que no se ahogara!!!
Estábamos alucinando, era preciosa… mejor dicho, precioso!!! Pero antes de empezar a trabajar con ella decidimos revisar toda la red por sí hubiera alguna más… y efectivamente, había otra justo al otro extremo de la red (cosa rarísima porque normalmente solo cogen una o ninguna!!) Esta es mucho más pequeña y esta enganchada muy abajo en la red. Intentamos subirla pero si estiramos mucho la ahogaremos, por esto Amado (el capitán) se tiró al agua para sacar el ancla y así no ahogarla.

Erick (el responsable del proyecto) no podía más, no tenía más aire y estaba muy cansando evitando que la tortuga se quedara más enredada. Nosotros mientras tanto, en la panga, tenemos que encender el motor porque la corriente nos va alejando. Por fin, la podemos subir, es muy pequeña y rápidamente le quitamos la red que tenía enredada entre las aletas y oprimiéndole el cuello.

No se mueve, tiene el cuello muy distendido, parece que esta muerta… los nervios llegan al barco, el miedo de que esté muerta nos hace pasar unos de los peores momentos vividos en nuestra vida!!! Erick sube corriendo, la gira y empieza a hacer un masaje en el plastrón y a soplarle por el pico… parece que funciona, la tortuga saca agua por la boca. La giramos y de repente mueve el cuello hacia arriba haciendo una inspiración profunda. Nos quedamos un poco más tranquilos pero el miedo no se nos va del cuerpo… los minutos pasan lentos, muy lentos… pero la tortuga vuelve a respirar!! A pesar de los nervios, es una gran experiencia!

Por hoy ya hay bastante, ya os hemos clavado la parrafada de nuestras “aventuras en la mar”. Esperamos no hacernos demasiado aburridos.
PRÓXIMAMENTE, los relatos de… Andrea en Punta Banco, y un par de fiestas que hemos hecho, bastante curiosas!!

Y… ya llega el verano! El 15 de noviembre empieza la época veraniega… así que, a pasar más calor!

Cuidaos. Salud y PURA VIDA.

jueves, 12 de noviembre de 2009

Noves aventures!

Aquestes últimes setmanes a Costa Rica han sigut mogudetes, anades i vingudes de l’Andrea a Punta Banco per renovar el visat, nova gent al campament, dos festes, descoberta de nova gent d’altres projectes, sortida en vaixell, etc, etc, etc…



Començarem pel principi….


- L’Andrea ens va deixar per una setmana perque havia de revisar el seu visat (quan va entrar només li van deixar que es quedés 30 dies al país (no li van deixar ni els mínims 90 dies que tenen tots els turistes…) es veu que li van veure cara de criminal jejjeej). Com que havia de anar a alguna frontera (o Nicaragua o Panamà) per que li tornessin a fitxar el passaport va anar fins a Punta Banco, un altre projecte de PRETOMA que està molt a prop de la frontera amb Panamà!!! S’ho a passat genial, ha conegut a molta gent i ha fet moltes fotus (en breu us explicarà com li va anar tot durant aquella setmaneta!!!)

- Com ja us hem comentat, aquí el temps passa volant I encara no haviem dedicat cap matí a passejar I anar a veure ocells tranquilament, però per fi va arribar el dia!!! Vam anar per l’”humedal” fins arribar al final de la nostra platja (fins al riu Bongo). Durant la passejada vam poder veure 19 especies diferents d’ocells (que encara estan en procès d’identificació perque no teniem cap guia!!!). Una passada…. En pocs metres un munt d’ocells diferents, amb formes i colors increibles!!!! Aquesta vegada no vam tenir sort i no vam veure cap cocodril, però hi hem de tornar per fer fotos i per fi poder veure els cocodrils que tant ens parlen!!!

- Durant aquestes setmanes també hem pogut anar al vaixell de Pretoma “La Chelonia” (aquí li diuen panga, en comptes de barca!!!) Primer la Mo i en Joan i després l’Andrea quan va tornar del seu viatget!!!! Aquestes sortides formen part d’un projecte que ha començat aquest any a fer-se amb les tortugues carey (Eretmochelis imbricata). Al voltant de Punta Coyote es solen veure algunes careys on hi ha petites platges que podrien ser on aniuen (de fet s’hi ha trobat un niu no fa molt…). El projecte consisteix en saber el “home range” d’aquestes torgues, marcar-les, coneixer les diferencies genètiques amb altres poblacions del Pacific i conèixer la seva alimentació.


De fet vam tenir molta sort (Mo i Joan… segur que l’Andrea en tindrà el següent cop!!!) i vam poder capturar dues carey. Vam poder veure i participar en tot el procés. Us explicarem una mica el que vam fer….
Primer de tot vam calar dos tresmalls, ens vam llençar a l’aigua (diuen que hi han taurons) i les vam revisar per assegurar-nos que tota la xarxa estigues ben estirada. Les vam deixar aproximadament una hora i mitja (que és el temps que recomanen no superar per a que la tortuga no s’ofegui). Durant aquesta hora i mitja vam tenir temps d’anar a veure la nostre platja des del mar (es veu enorme… es increible!!!) i no paravem de tenir els ulls ben oberts per si passava alguna balena, ja que setmanes abans les van veure com a 20 metres del vaixell!!! Es notava que estavem gaudint… la brisa marina, les esquitxades de les onades, era inevitable tenir n somriure a la cara!!!


A la tornada vam revisar la primera xarxa i patapam una tortuga carey mascle enorme!!! Gairebé no podiem treure-la de l’aigua de lo que pesava.. un cop al vaixell rapidament vam trencar la xarxa amb el ganivet per a que no s’ofegués!!!

Estavem al•lucinant, era preciosa… bé millor dit, preciós!!! Però abans de començar a treballar amb ella vam decidir revisar tota la xarxa per si n’hi hagués alguna més… i efectivament n’hi havia una altre just a l’altre extrem de la xarxa (cosa raríssima perquè normalment n’agafen una o no n’agafen cap!!) Aquesta és molt més petita i esta enganxada molt avall de la xarxa. Intentem pujar-la pero si estirem molt la ofegarem per això l’Amado (el capità) es va llençar a l’aigua per a treure l’ancla i així no ofegar-la.


L’Erick (el responsable del projecte) no podia més, no tenia més aire i estava molt cansant evitant que la tortuga es quedes més enredada. Nosaltres mentrestant, a la panga, hem d’encendre el motoro perquè la corrent ens va allunyant, encenem el motor per acostar-nos a ells!!! Per fi, la podem pujar, és molt petita i rapidament li treiem la xarxa que tenia enredada entre les aletes i oprimint-li el coll. No es mou,té el coll molt distés, sembla que estigui morta… els nervis arriben al vaixell , la por que estigui morta ens fa passa uns dels pitjors moments viscuts a la nostra vida!!! L’Erick puja corrent , la gira i comença a fer un massatge al plastró i a bufar-li pel bec… sembla que funciona, la tortuga treu aigua per la boca. La girem i de sobtre mou el coll cap amunt fent una inspiració profunda. Ens quedem una mica més tranquils però la por no se’n va del cos… els minuts passen lents, molt lents… però la tortuga torna a respirar!!


Tot i els nervis, és una gran experiència!, podent participar activament al mar, apuntant dades, treballant amb gent local (que saben un munt de coses del mar), i veient com fan les coses, i coneixent una nova espècie de tortuga!


Per avui ja n’hi ha prou, ja us hem clavat la parrafada de les nostres “aventuras en la mar”.
Esperem no fer-nos massa avorrits.

PRÒXIMAMENT, els relats de… l’Andrea a Punta Banco, i un parell de festes que hem fet, bastant curioses!!


I… ja arriba l’estiu! Aquí diuen que el 15 de novembre comença l’època estiuenca així que, vingaaa, a passar més calor!



Família, cuideu-vos.
Salut i PURA VIDA.



miércoles, 11 de noviembre de 2009

Fotos del campament (II)

Aquí van unes quantes fotos més del campament, dels llocs que ens faltaven!
Demà, nova actualització amb unes quantes coses per explicar-vos!

1. La nostra particular rentadora... aqui no existeix el "frotar se va acabar"!!! Aquí intentem treure tota la "tizne" que se'ns queda a la roba quan cuinem o agafem qualsevol cosa a Caletes!!!



2. La nostra dutxa... tot un plaer dutxar-nos amb el so del mar de fons!!! Sembla mentida però dutxar-se aquí es genial!!!







3. L'habitació de les nenes jejeje (aquí dorm la Mo, l'Andrea i la Bronagh). Sempre amb la mosquitera posada per a que no entri cap bitxo indesitjat... i vigilant per a que el Lucas no es fiqui a sobre!!!



4. El lavabo... un lloc per relaxar-se jejje amb unes vistes inmillorables.... el pitjor és anar a buscar l'aigua al mar per tirar de la cadena imaginaria ;)